És extraordinari com has après a fer plorar ta mare amb tan poc temps, diu extasiada. No mho puc creure. Tres compassos de Janácek i se mobren els canals lacrimals. Em pregunto com tho fas.
És extraordinari com has après a fer plorar ta mare amb tan poc temps, diu extasiada. No mho puc creure. Tres compassos de Janácek i se mobren els canals lacrimals. Em pregunto com tho fas.
Sense cap talent musical, en Joel no té accés a aquests canals.
En el seu interior, el que més desitja és poder jugar a beisbol amb els seus amics després de lescola, però la Jenka shi oposa.
Heu sentit parlar mai duna cosa més idiota?, diu ella. Colpejar una pilota amb un bat, després entomar-la i enviar-la allà on era al punt de sortida, pots dir-me de què serveix, això? Pots explicar-me quina gràcia té córrer com un boig al voltant dun camp en forma de diamant? Els teus avantpassats sabien tallar i polir els diamants: això sí que valia la pena. Un dia aniràs a veure el Museu del Diamant de Praga i veuràs de què parlo.
El Yankee Stadium només és a quatre parades al sud de casa, amb la línia 4 del metro IRT, però ni pensar-hi que en Joel pugui anar a un partit del seu equip preferit. Tots els seus amics hi tenen dret, ell no; i ell, a més, no pot estar al dia dels resultats de beisbol perquè, en lloc de comprar el Post com els altres pares, en Pavel compra el Times.
Aïllat i desgraciat a lescola, intimidat pel seu germà a casa, en Joel saferra als llibres. Agafa en préstec de la biblioteca de lescola un volum rere laltre i els devora de la primera pàgina a lúltima. A quart curs, comença a fer-ne una llista meticulosa, amb el títol, lautor i el tema, un resum del contingut i una puntuació (sobre deu) que reflecteix la seva apreciació personal. Els seus autors preferits (10/10) són Agatha Christie, Alexandre Dumas i Jules Verne, amb A J. Cronin en quarta posició. A finals de sisè curs, la seva llista de lectures ja té vint pàgines.
Un dia la Jenka la troba a la seva taula. Impressionada, sen meravella a en Pavel mentre sopen. A la nit, en Jeremy lhi roba. Quan en Joel shi encara, laltre ni tan sols ho nega.
Aquell paperot?, diu. No teníem més diaris i lhe fet servir per encendre el foc.
En Joel es queda sense veu.
Què passa?, continua en Jeremy. En pots fer una altra, no? Vinga, caganiu, para de fer el ploricó... No em diguis que ara aniràs corrents a explicar-lhi a la mama!
Mentre diu això, trepitja metòdicament amb els seus sabatots els peus amb mitjons den Joel i li escup a la cara.
En Joel torna a la biblioteca de lescola i comença una nova llista de lectures. Aquesta vegada en fa una còpia i lamaga en un lloc secret una mica com les genizes de les sinagogues, on entaforen els llibres sagrats hebreus esperant la cerimònia del seu enterrament.
Per avançar-se una mica en la preparació del seu bar mitsvà, en Joel es posa a estudiar obsessivament les regles del Talmud Torà. Nhi ha una que lamoïna una mica, és la que prohibeix malbaratar la semença. És un dels pitjors pecats del món, Déu va matar clarament Onan per això!... tot i que, si ens ho mirem de prop, resulta que Onan va ser castigat no perquè es masturbés, sinó perquè quan el seu germà va morir i ell va casar-se amb la vídua com lhi ordenava la Torà, no tenia ganes de deixar-la embarassada perquè els seus fills serien considerats fills del seu germà i no seus i no tindria dret de transmetrels els seus béns, o sigui que va decidir retirar-se i deixar que la seva semença sescampés per terra. Però bé, sigui com sigui, la moral de la història era la mateixa, és a dir, que si vessaves la teva preciosa semença tant se valia com esdevenies impur, tant si ho havies fet expressament (per divertir-te) com si no (dormint). Segons la tradició oral, els rabins que tenen somnis eròtics la vigília del Yom Kippur o del Roix ha-Xanà no tenen dret de presidir les cerimònies. Pobres!, es diu en Joel. Deu ser incòmode haver danar a la sinagoga i dir: «Eh, bé, em sap greu però enguany haureu de buscar algú altre per presidir les cerimònies...».
En Jeremy ja ha celebrat el seu bar mitsvà. Diu que vol ser advocat quan sigui gran, per defensar el novíssim Estat dIsrael, però mentre espera hi ha una llei que transgredeix gairebé cada dia, la que prohibeix vessar la seva semença expressament (per divertir-se). Joel ho sap perquè les seves habitacions estan costat per costat i a través de la paret mitgera sent el seu germà gran esbufegar i gemegar un vespre rere laltre. Deu deixar taca als llençols perquè la Jenka el renya sovint sobre aquest tema. De vegades en Jeremy protesta sanglotant: No mhe tocat, mama! Tho juro! I això què és, doncs?, exclama la Jenka. Eh? Què és, això? Thi he de fúmer el nas a dins perquè admetis que això ha sortit de la teva shofkha?
En Joel sap què és rebre el furor de la Jenka de ple: et fereix en el més profund de tu mateix i et fa posar vermell com una nena, per tant està vivament, vergonyosament content cada vegada que li toca a en Jeremy i no a ell. El pitjor de tot, en les recriminacions de la Jenka, és que sempre estan relacionades amb lHolocaust. Et penses que les meves germanes van morir perquè tu et poguessis grapejar?, diu, per exemple. Et penses que sis milions de jueus van quedar reduïts a cendres perquè tu comprometis així el teu futur? És tot el que se tha acudit per compensar la pèrdua dels homes més cultivats de Praga i de Viena, dAtenes i de Berlín?
Un dia, exasperat que el renyin més que al seu germà petit, en Jeremy compra un número de Modern Man i lamaga de qualsevol manera sota el matalàs den Joel. Naturalment, la Jenka el troba de seguida que entra a lhabitació den Joel per plegar les piles de roba que ha planxat la Deanna, la criada jamaicana. Agafa la revista, veu de què va i gairebé cau a terra. Troba que no està a laltura per tractar una falta com aquella i avisa en Pavel.
Quan en Joel torna del seu curs de Talmud Torà aquell vespre, el seu pare el fa pujar al seu despatx, al primer pis. Agafa la revista enrotllada com un tub.
Ets tu qui ha comprat això, fill?
Amb els ulls a terra, en Joel fa que no amb el cap.
Algú te lha deixada?
Un cop més, en Joel fa que no amb el cap.
Llavors com és que la tens?
A en Joel les galtes li brillen de vergonya i de ràbia, però continua callat. Més que el càstig del seu pare, tem el que rebrà de mans den Jeremy si el delata. En Pavel fa la pregunta en diversos tons, però ell es manté en silenci. Llavors, mentre el continua aclaparant de retrets, en Pavel, teatral, comença a colpejar-lo amb el número de Modern Man. Els seus cops, tanmateix, no són tan forts com els crits: no té tant la intenció de castigar el fill, sinó més aviat de tranquil·litzar la dona.
Et penses que és per això que em trenco el toutchis? Et penses que em passo seixanta hores la setmana a loficina per tenir un fill com tu? Un fill que es magreja escarxofat al llit mirant schmuschkas? Ten burles, de totes les esperances que hem posat en tu, vols convertir-te en un macarra? Aspires a això, a convertir-te en un miserable gamberro novaiorquès?
Finalment, esbufegant de manera teatral, llança la revista per lhabitació i es deixa caure a la butaca. No vull que facis entrar mai més a casa aquesta mena de chazerai, queda clar? Ni tacostis a sopar, avui. Ta mare no cuina per a macarres. Queda clar?
Sí, papa.
NASHUA, 1963
Sí, papa.
NASHUA, 1963
Cantussejant sempre en veu baixa, la Lili Rose es fa gran. Viure apartada de la ciutat la converteix en una mena de pària, o sigui que es llança de cap a la feina escolar. La mestra de primer curs la lloa davant tota la classe i lesmenta sovint com a exemple. Cap a finals dany, convoca lEileen i en David.
La Lili Rose, els comunica, ja domina la lectura tan bé que per a ella seria perdre el temps que fes el segon curs.
Així doncs, la Lili Rose passa directament a tercer. Els alumnes no suporten aquella nena que en un tancar i obrir dulls fa les tasques que a ells els costen tant desforç. Es burlen dels seus vestits de nina i la tracten de mosqueta morta, marieta, llepaculs. Sinicia un cercle viciós: com més exclosa se sent la Lili Rose, més treballa, i com més treballa més la marginen.
Quan arriba als vuit anys, en David decreta que ha daprendre a anar en bici i lEileen afegeix que ha arribat el moment diniciar-la en la costura. Però a la Lili Rose li fan por les bicis i les màquines de cosir, dos aparells les rodes dels quals es fan girar a tota velocitat accionant uns pedals. A la nit, en els seus malsons, la bicicleta trontolla i cau, enviant-la a terra i llançant-la davant les rodes dun camió; lagulla de la màquina de cosir li forada els dits amb insistència, cosint-li les mans a la roba. Sempre hi ha vessament de sang, supressió del seu ésser.
Els seus pares la miren, incrèduls. Però..., què dius? Por duna màquina de cosir? Por duna bici? No estàs bé, oi? Però ella no cedeix. En lloc daprendre a cosir i a anar en bicicleta, la Lili Rose canta.
En David i lEileen no fan gaire cas daquells cants, però el temps passa i una veu càlida dins el seu cap comença a xiuxiuejar-li que té un do. La veu lanima, li promet la glòria: un dia pujarà a escena com Aretha Franklin, amb un magnífic vestit de lluentons, i cantarà amb un micro. Milions de persones la miraran per la tele, clamaran el seu nom i es barallaran per comprar entrades per als seus concerts.
Per a la Lili Rose, aquesta veu es converteix en una mena de déu que la mira, la segueix i la vigila permanentment. Sesforça per ser digna de les esperances que posa en ella i es torna dependent de les seves lloances. Llavors demana a la seva mare si pot anar a classe de cant.
Vol cantar al cor de lesglésia, diu lEileen a en David. Seria genial, no?
En David sempipa perquè les classes són cares. Però amb lajuda duna mica de whisky i una mica de perfum, lEileen aconsegueix convencel. Sí, acaba dient, si la portes tu.
Les classes les fan al soterrani de lesglésia, el dissabte a la tarda. El professor, el senyor Vaessen, és un jove alt duns trenta anys amb el rostre tapat per les ulleres i la barba. Tímida al principi, la Lili Rose es deixa anar a poc a poc davant seu. Entre classe i classe, es tanca a lhabitació i practica durant hores: intervals, acords majors i menors, armadura, indicació del compàs, tècniques de respiració, trinats, frasejats; lart de cantar amb precisió des de lattaca. Al cap duns mesos de classe, el senyor Vaessen diu a lEileen que els progressos de la seva filla són prometedors. La veu del cap de la Lili Rose la felicita. Lesperança comença a vibrar-li dins el pit.