farda esquirol (Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Llucena, Vilafranca, Vistabella, Xodos).
gomanella canell (Atzeneta del Maestrat, Llucena, Ribesalbes, Vista-bella) / gomanilla (Benaguasil, Llíria, Montroi, Montserrat, Real de Montroi, Torís) / govanella (Ares, Benassal, Costur, Culla, la Font de la Figuera, Vilafranca, Vistabella) / govanilla (Casinos, Castell-fort, el Portell).
grill llagostí (gran part del val. cent. fins a la Plana Baixa).
martinico cueta (Torís). Martinico o martinito són els noms de la cueta en aragonés meridional.
prisco préssec (Vistabella) / presquill préssec (Algímia de la Baronia) / presquet tipus de presquilla (Suera) / presquilla préssec (Suera), presquilla del rotllet (Llucena). En aragonés priesco.
siment llavor (Crevillent, Elx, Guardamar, Santa Pola).
taravina savina (el Portell).
teixugo teixó (Llucena, Vistabella, Xodos). Tejugo en aragonés.
zagal (Banyeres, el Carxe, la Font de la Figuera, Monòver, el Pinós) / sagal (Benassal, Castalla, Catí, Cinctorres, Ibi, la Mata, Morella, Palanques, la Pobla de Benifassà, el Portell, Sorita, Vilafranca, Vistabella).
Finalment, el castellà, com és obvi, ha exercit una influència directa i més intensa en els parlars de frontera amb mots directament presos daquesta llengua, incloent-hi el so alié [χ]:
abe[χ]orro borinot (Alfara dAlgímia, Algímia de la Baronia, Casinos, Crevillent, Guardamar, la Mata, el Portell, Suera, Vistabella).
avispa (el Baix Vinalopó, les Valls del Vinalopó; Algímia de la Baronia, Casinos, Castalla, la Font de la Figuera, Fontanars, Guardamar, Llíria, Montserrat, Ontinyent, Torís, Torrent [vispa], Vilamarxant).
balsa (la meitat sud de les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó; Algar de Palància, Algímia de la Baronia, Alfara dAlgímia, la Font de la Figuera, Torís).
caldero poal (Agost, lAlguenya, Ares, Benassal [també poval], Cabanes, la Canyada, el Carxe, Crevillent, Culla, el Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus, Monòver, Novelda, Petrer, el Pinós, el Portell, la Romana, la Serra den Galceran, la Vall dAlba, Vilar de Canes, Vistabella; a Alacant, a Sant Vicent del Raspeig i a la Pobla Tornesa conviu amb pual).
cangrejo [χ] (les Valls del Vinalopó; Beneixama, Biar, el Campet, la Canyada, Castalla, Crevillent, Fontanars, Ibi, la Mata, Morella, Onil, el Portell, Ribesalbes, la Safra, Sorita).
ciego (els Ports, amb Castell de Cabres i la Pobla de Benifassà, lAlt Maestrat [Albocàsser, Ares, Benassal, Culla]; més al sud, Aín, lAlcora, les Coves de Vinromà, la Serra den Galceran, les Useres, Vilanova dAlcolea, Vistabella, Xert; Casinos, Llíria, al camp de Túria; i al sud valencià, a Beneixama, Biar, el Campet, la Canyada, el Carxe, Castalla, la Font de la Figuera, Monòver, Onil, Petrer, el Pinós, la Safra).
culebra (Aín, Crevillent, Suera). Eufemisme per serp.
empujar [χ] (la Canyada i Artana [ampuˈχar]; Eslida [empuˈχar])
espinilla (vg. mapa núm. 33).
gorrino (els Ports llevat de Vallibona) / xino (Elx, Santa Pola, les Valls del Vinalopó [camp de Monòver, camp del Pinós, la Romana, el Carxe]) enfront de bacó/bacona o truja propi de la major part dels parlars septentrionals, porc o cerdo.
llegar (Barba-roja, Crevillent; i és predominant ja a Torís i excepcionalment també a Finestrat).
peca (les Valls del Vinalopó, el Baix Vinalopó; Aín, Algar de Palància, Casinos, la Font de la Figuera, Llíria, la Mata, Nàquera, el Portell, Ribesalbes, Suera, Sumacàrcer, Torís, Vistabella i seixampla pel val. cent. fins a Sagunt).
sarsa (la Mata, Vistabella; les Valls del Vinalopó) / sarso (Vilafranca) esbarzer.
unya (lAlguenya, el Campet, la Canyada, Crevillent, el Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus, Guardamar, Novelda, el Pinós, la Romana, Torís).
Són castellanismes de frontera propis dels Ports, sobretot de la banda occidental, i amb menor extensió de lAlt Maestrat: be[z]o, cangre[χ]o, cosquilles, cutxillo, ladrillo, ma[χ]o, pavo, pelejar-se, qüenta, sandia, solo, uno.
Són característics del sud de la línia Biar-Busot: abanico, assul, berenjena, cura, golondrina, laço, llevar, llimpiar, mueble, sacar, surc; antiu arriba a la Marina Baixa i esporàdicament més al nord (Pinet); és propi només del Baix Vinalopó madrugà; i locals: sapato (Monòver), amarillo (Petrer); almendra, cerca, cutxara, garbanço, quesso, reló, sin, socato i tarde (Guardamar).
En podem trobar un bon grapat, tant provinents del castellà com de laragonés, que presenten una clara adaptació fonètica o morfològica. Aquesta mena daclimatació dels préstecs és bastant freqüent en parlars, com els de frontera, que esdevenen permeables a causa de les circumstàncies socials de contacte amb altres llengües:
abeixorro, abixorro (Algar de Palància; a Alacant és la vespa), apixorro (el Campello).
bagerugo, begerugo (les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó respectivament; begeruc a Alacant) / buixerugo (Torís) abellerol. A partir del castellà veí abejorugo.
cosquelles [també cusquelles] / cosquilles (vg. mapa núm. 34).
empuixar (Guardamar, Massamagrell, Monòver, el Pinós, Petrer, Vinalesa) i les variants fonètiques següents: anrepuixar (Torís) / arrempuixar (lAlguenya, Casinos, Crevillent, Elx, el Fondó de les Neus, el Fondó dels Frares, Novelda, la Romana, Santa Pola) / arrepuixar (Benissanó, Casinos) / enre(m)puixar (Casinos).
espinella (vg. mapa núm. 33).
estropall (vg. mapa núm. 41).
gurió/gorrió (vg. mapa núm. 54).
rincó (les Valls del Vinalopó, el Baix Vinalopó; Aín, Alacant, Alfara dAlgímia, Algar de Palància, Algímia de la Baronia, Casinos, la Font de la Figuera, Llíria, la Mata, el Portell [coexisteix amb racó], Suera, Vilafranca; i seixampla pel Camp de Morvedre, el Camp de Túria, lHorta i el nord de la Ribera).
roixio (Algar de Palància, Crevillent, Elx, la Font de la Figuera, Guardamar, Montserrat, Real de Montroi, Serra [ruixio], Sumacàrcer, Torís, Vilamarxant) / roixim (Santa Pola) / reixiu sestén per tot el sud valencià (les Valls del Vinalopó, lAlacantí, lAlcoià, el Comtat), la Marina Baixa (llevat dAltea, Bolulla, Callosa den Sarrià i Tàrbena), per Moixent i per linterior de la Vall dAlbaida (Bocairent, Fontanars, Ontinyent) i de la Marina Alta (la Vall de Gallinera, la Vall dAlcalà i Castells de Serrella). En el castellà veí hi ha preferència per la solució fonètica rujío, que deu estar en la base de la solució valenciana de frontera.
sangrisola sangonera i en alguns llocs llombrígol (lAlguenya, Barba-roja, el Carxe, Castalla, Crevillent, Elx, el Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus, Guardamar, Ibi [també sangrinola], Monòver, Novelda, Onil, Petrer, el Pinós, la Romana, Santa Pola, Tibi) / sangresola (Biar, el Campet, la Canyada [sangresolo]) / sangrerola (Beneixama) / sanguisola (Casinos, Llíria). És ben probable que el castellà contigu sangrijuela haja incidit en aquesta variant fonètica dels pobles del sud i del Camp de Túria.
En general, a les zones de frontera proliferen les formes antigues, desaparegudes de la major part del valencià, com ara lleit als Ports i a lAlt Maestrat amb Vistabella i seixampla des de Catí i Tírig cap a llevant (les Coves de Vinromà i Xert), la variant navalla dels Ports, Castell de Cabres, la Tinença de Benifassà i Ares, adaptació més genuïna que navaja o navaixa de la resta del valencià, maití (Guardamar), entregue (Crevillent, Elx, Guardamar i Santa Pola), nafrar (val. alac.), venemar (Biar, Guardamar, Onil i Relleu), abans/ans/denans a les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó i també a Torís, Casinos, i zones interiors del valencià central. Els antics infinitius venir i tenir es mantenen vigents a Agost, el Carxe, Crevillent, Monòver, Petrer i el Pinós (a Altea venî-sen, però sempre vindre); aidar és viu a Guardamar (aïde, aïdes, aïda), a Onil i a Petrer, tot i que reapareix a linterior de la Marina (a Tàrbena és forma única), on també anotem larcaisme rànciu (també rançu o rànçuo) per ranci.
És remarcable, per acabar, que el territori de frontera manté, en general, la toponímia exògena en català (almenys parcialment) de les localitats pròximes: Soneixa, S[ɔ]t, Jumilla (amb [], malgrat que la forma pròpiament en valencià és Jumella), Caudet (però la forma genuïna és Cabdet), Terol, Oriola, Cartagena (amb []), Torrevella, Aiòder, lAnglesola (la Iglesuela del Cid), Cantavella, Mosquerola, Xóvar (pronunciat sense r final i amb o oberta). En contrast amb açò, sovint les poblacions valencianoparlants no coneixen la toponímia genuïna de localitats valencianes que es troben a una certa distància, fora del cercle habitual de relacions. Així, per exemple, més de la meitat nord del territori valencià diu Alicant, híbrid entre la forma genuïna Alacant i el castellà; cap al nord, es diu Monóvar, Elche o Villajoyosa; en canvi, cap al sud, se senten formes com ara Oropesa, Vall de Uxó [ukˈso] o Lucena. Sagunt va passar de dir-se Morvedre o Molvedre a Sagunto. El sistema educatiu i els mitjans de comunicació haurien dacabar amb aquesta situació anòmala.
Vistabella del Maestrat fita per linterior amb el Puerto (Puertomingalvo) i Mosquerola (Mosqueruela), dins la província de Terol, i pel sud amb Villahermosa, a lAlt Millars. Aquest condicionament geogràfic ha afavorit un parlar sensiblement diferenciat, sobretot pel que fa a labundància daragonesismes, però també per lincrement de castellanismes i la presència, tot i que discreta, de localismes.
En fonètica destaquen com a solucions privatives (juntament amb Atzeneta, almenys entre alguns ancians) les pronúncies generalitzades manega, llastima, girgola, platano i alfabega (alguns vells també maquina), que han mudat laccent per influència aragonesa.
Quant al lèxic, i com a aspecte més destacable despunta, igualment, lalta presència daragonesismes, que atorguen al parlar de Vistabella una marca distintiva: enganyapastor aplicat a la cueta Motacilla alba, farda esquirol, fiero lleig, gomanella (i no tant govanella) canell, prisco préssec (prisquero larbre), sagal xic, teixugo teixó.
La posició geogràfica també justifica labundància de castellanismes, la majoria compartits amb els parlars fronterers del nord i ben sovint del centre i del sud del país: caldero poal, cangrejo, ciego, cutxillo (al costat de gavinyet), espinilla, mejilló, pavo, peca, peonça, pepino, sandia, sarsa esbarzer. No obstant això, desconeixen els castellanismes solo, beso i uno (ací sempre a soles, bes i u), propis dels parlars extrems dels Ports, i mantenen amb bastanta vigència ladverbi de lloc darrere, tot i que la solució castellonenca i tortosina detràs hi ha penetrat tímidament.