La primera mestra regent de lescola pràctica annexa a la normal de mestres dones de València fou María Orberá Carrión, nomenada el maig de 1866 per Isabel II, amb un sou de 600 escuts anuals. Malgrat el nomenament, la regent no desplegaria la seua actuació fins que sinauguraren les annexes, loctubre del 1867.
Prèviament, labril del mateix any, havia estat nomenada per lAjuntament una ajudant, Fernanda Cervera, per a fer-se càrrec dels pàrvuls.65
Segons narrava la premsa de lèpoca, a linterior de les aules
se hallan atendidas todas las exigencias de la enseñanza, desde los primeros Elementos de lectura y escritura hasta el Dibujo de adorno. La escuela práctica de niñas, unida a la Normal, es también una escuela modelo. En dos cuadros que hay en ella se leen las oraciones que a la entrada y salida de la escuela pronuncian las niñas, poesías debidas a la regenta de la misma Doña María Orberá, bien conocida por su ilustración nada común. Esta señora llegó anteayer de Paris, a cuya capital se dirijió [sic] con el objeto de estudiar los adelantos que en materia de enseñanza se han presentado en la exposición universal.66
Les regents formaven part del Claustre de les normals (ordre 16/07/1870), i el 1886 aconseguiren la igualtat respecte a les atribucions que els seus companys homes ja tenien, de manera que una RO 11/09/1886 reconeixia que «las Regentes de las normales de mujeres tienen las mismas atribuciones que los Regentes de las Normales masculinas».
Finalitzat el segle, onze promocions de mestres elementals i deu de superior havien acabat els seus estudis en la normal femenina valenciana. Elles serien les encarregades de transmetre a les seues alumnes de les escoles els coneixements i les maneres de ser apreses en aquest nou establiment en el qual havien estat partícips, des de linici, de la construcció duna nova identitat femenina i professional que es delimitaria i consolidaria en anys posteriors: la de la professora normalista.
1. C. Arenal Ponte: «La educación de la mujer» (obra de 1892), dins La emancipación de la mujer en España, Madrid, Júcar, 1974, p. 74.
2. E. Pardo Bazán: «La educación del hombre y de la mujer. Sus relaciones y diferencias», dins Nuevo Teatro Crítico, año II, n.º 22, octubre de 1892.
3. R. M. De Labra: El Congreso Pedagógico Hispano-portuguésamericano de 1892, Madrid, Librería de la viuda de Hernando, 1893, pp. 112-113.
4. A. Mayordomo Pérez: La escuela pública valenciana en el siglo XIX, València, Conselleria de Cultura, 1988, p. 189.
5. T. Sáez Fernández: La Escuela Normal de maestros de Valencia. Monografía histórica (1845-1879), València, Escuela Universitaria del profesorado de EGB, 2 vols., 1989, p. 105.
6.Boletín Enciclopédico de la Sociedad Económica de Amigos del País Valencia, 1851, p. 145.
7. T. Sáez Fernández: «La Escuela Normal de Maestras de Valencia (1967)» (hi ha una errada tipogràfica, hauria de ser 1867), dins revista Monteolivete, 5 (1987-1988), 1988, p. 106.
8. En la sessió del 19 de juny sacordà enviar a la Junta Local de Instrucción Primaria la comunicació del Rector. «Acord 164», Arxiu Històric Municipal de València (AHMV), llibre dActes i Documents 1860, D-305, València, 19 de juny de 1860.
9. En la sessió del 15 de desembre lAjuntament prenia lacord de remetre a la Comissió dInstrucció Pública lescrit del governador civil i el del rector sobre la instal·lació duna Escuela Normal de maestras, per tal que emetera dictamen. «Acord 435», AHMV, llibre dActes i Documents, D-305, València, 15 de desembre de 1860.
10. Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València (ADV), Fomento Instrucción Pública E.9.1, caixa 3, València, 10 de desembre de 1861.
11. Les dificultats en la creació i instal·lació de lEscola Normal Femenina de València estan relatades amb detall per V. Calabuig y Carra: La Casa Enseñanza. Fundación del Arzobispo Mayoral. Informe presentado al Excmo. Ayuntamiento por el concejal D. Vicente Calabuig y Carra, València, Talleres de imprimir de Emilio Pascual, 1897; J. A. Piqueras Arenas: El taller y la escuela en la Valencia del siglo XIX, València, Ayuntamiento de Valencia, 1983; i T. Sáez: o. c., 1989.
12. Totes les quantitats a què fem referència són de caràcter anual: sous, materials
13. «Carta del Rector José Pizcueta a Mariano Olivet, Director de la Escuela Normal Superior de Magisterio de València», Arxiu Universitat de València (AUV), Ensenyament Primari, caixa 992/10, València, 8 de febrer de 1864.
14. ADV, Fomento Instrucción Pública E.9.1, caixa 3, València, 24 de setembre de 1864.
15. «Expediente practicado para la creación de la Escuela Normal de Maestras de esta Ciudad», AUV, Ensenyament Primari, caixa 992, València, 1865; i «Solicitud plazas (Directora y maestras)», AUV, Ensenyament Primari, caixa 508, València, 1865.
16. «Carta de José Pizcueta al Dir. de la EN de Maestros de València», AUV, Ensenyament Primari, caixa 992/44, 11 de juliol de 1865.
17. AUV, Ensenyament Primari, caixa 992, València, 21 de desembre de 1866.
18. AUV, Magisteri, caixa 190/1, València, 16 dagost de 1866.
19. AUV, Ensenyament Primari, caixa 992, 21 de desembre de 1866.
20. «Reglamento general de dicho establecimiento. Escuela Normal de Maestras de la provincia de Valencia», AUV, Ensenyament Primari, caixa 125/1, València, 1867.
21.Las Provincias, 06/10/1867, p. 2.
22.Diario Mercantil, 06/10/1867, p. 2.
23. AUV, Ensenyament Primari, caixa 508, València, 1863.
24. Formulats el 30/07/1863 i aprovats el 17/08/1863 pel governador Castor Ibáñez de Aldecoa. Limport ascendia a 36.322 reals. V. Calabuig y Carra: La Casa Enseñanza, o. c., 1897, p. 35.
25. En virtut de lexpedient format a la Universitat el 30 de juliol de 1864, el Ministeri de Foment va aprovar (24/09/1864) les bases per a la instal·lació de lEN de Maestras en part de la Casa de la Enseñanza, AUV, Ensenyament Primari, caixa 508, València.
26. ADV, Fomento Instrucción Pública E.9.1, caixes 4 i 5, València, 1870-1871.
27. «Comunicació de Cesáreo Antolín Viñé, Dir. de lEN masculina a la Diputació», ADV, Fomento Instrucción Pública E.9.1, caixa 5, València, juliol de 1871.
28. Segons la llei Moyano, les mestres amb títol elemental podien regentar escoles en poblacions de fins a 10.000 habitants. Quan la població superava aquesta quantitat, podia crear escoles de grau superior, per a les quals es requeria el títol de mestra de grau superior.
29. Cada Escola Normal seguia un reglament propi. La RO de 14/03/1877 unificaria els reglaments i plans destudis, que serien de dos cursos per a lelemental i dos per al superior.
30. La RO de 17 agost de 1881 faria obligatòria la durada de dos cursos per al grau elemental i un tercer per al superior, Gaceta de Madrid, 28 dagost de 1881.
31. El director destudis, segons la normativa vigent, era el director de lEN Masculina.
32. Durant el s. XIX hi hagué diverses disposicions que modificaven els plans destudi. La més important seria el conegut com Pla Gamazo de 23/09/1898, Gaceta, 25 de setembre de 1898.
33. L. Vega Gil: Las Escuelas Normales en Castilla y León (18381900), Salamanca, Amarú, 1988, p. 147. Leoncio Vega també remarca la importància de la desaparició de les expressions «elementos», «nociones» i «conocimientos» que encapçalaven els títols dalgunes matèries i que sidentificaven amb lestudi dels rudiments, per a deixar pas a uns continguts més relacionats amb una mentalitat positivista.
34. F. Ferrer Lecha: Elementos de Geometría plana y descriptiva y nociones de dibujo con aplicación a las labores de la maestra, València, Imp. Gombau, Vicent y Masiá, 1897.
35. La primera mestra de la secció de música va ser Teresa Solera, «Sobre el establecimiento de la Sección de música en la escuela normal [sic] de niñas en esta ciudad», AHMV, Negociado primera enseñanza, secció III sub. G, classe III sub. B núm. 1, València, 6 dagost de 1867.
36. La directora M. Josefa Ágreda, Archivo General de la Administración (AGA), (05) 1.19 31/18407, València, 8 de novembre de 1892.
37. A. Ávila Fernández: Las escuelas Normales españolas durante el siglo XIX, disposiciones legislativas y libros de texto, Sevilla, Sección de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 1986, pp. 372-375.
38. Cal destacar que el segon any de funcionament de la Normal va coincidir amb els successos revolucionaris de 1868 i la Junta Revolucionària va ser lencarregada de contractar la segona mestra interina, Isabel Montero Gómez.
39. AUV, Magisteri, caixa 190, València, 1 dagost de 1868.
40. «El Governador al Dir. de lEN de Mestres. 1869, núm. 21 Gobierno Civil de la Provincia de Valencia», AUV, Educació Primària, caixa 993, València, 21 doctubre de 1869.
41. Els exemples més destacats serien Dolores Vicent, Encarnación Gomá, Josefa Carbonell i Ángela Carnicer, que superaran els quaranta anys de permanència.
42. El pavelló de dones fou construït per Sophia Bennet Hayden, una de les primeres arquitectes, per tal de donar relleu als avanços professionals de les dones.
43. <http://digital.library.upenn.edu/women/clarke/library/library.html>. Consultat el 10 de setembre de 2009.
44. La directora Josefa Ágreda manifestava que «efectivamente en las Escuelas Normales de Maestras, vienen confiriendose desde que fueron creados estos establecimientos, todos los cargos que se citan á Profesores auxiliares, sin duda porque en un principio no había un personal de Maestras suficientemente ilustrado para poderle confiar la enseñanza de ciertas asignaturas que hoy en efecto tienen mas estensamente estudiadas, y por ello aseguran sentirse con fuerzas suficientes para atreverse a pretender los cargos de profesoras auxiliares de estos establecimientos, que desean ver anunciados por oposición. Más si esto puede ser hoy una verdad como lo es el que con la instrucción de la muger por la muger puedan evitarse los inconvenientes que suelen resultar de la enseñanza de las maestras por los hombres, también es cierto que para evitar otros males que pudieran ocurrir al encargar la enseñanza esclusivamente á mugeres, hay necesidad de someter esta clase de establecimientos a un Reglamento interior muy riguroso con el fin de sostener en él la mas estricta disciplina; sin cuya circunstancia serà impossible la dirección de estas escuelas, y exigir además a las Profesoras circunstancias especialísimas» (ingrés per oposició i sou adequat per no haver dimpartir classes particulars), AUV, Magisteri, caixa 190/9, València, 7 de maig de 1874.