TAULA 8 Dades de matrícula oficial 1867-1899
Font: Elaboració pròpia basada en fullets i llibres de matrícula, actes dexamens, i estadístiques oficials trobades a diversos documents de lAUV.
La causa de aparecer en los cursos tan corto número de alumnas examinadas, en los exámenes ordinarios, y ninguna en los extraordinarios, es porque no siendo preciso hoy en las Escuelas Normales de maestras el probar académicamente los cursos para poder desde luego someterse al examen de reválida, las alumnas, tanto de los estudios elementales como las de los superiores, que se encuentran con los conocimientos necesarios para presentarse al examen de título prefieren someterse desde luego a este examen de reválida omitiendo el de curso; y únicamente se observa que se presentan al examen de asignaturas las alumnas que quieren reunir ese mérito para hacer constar ese antecedente en sus hojas de estudios para continuar los demás que comprende la carrera.58
1.6 EL DIA A DIA DE LA NORMAL
Edifici, professorat, alumnat, plans destudi, tots els elements personals i materials que conformen una institució educativa han de seguir una organització i uns principis de convivència que shan de regular en el corresponent reglament. Ací shi detallen horaris, premis i càstigs, metodologies, manuals escolars, exàmens
El primer Reglament de lEscola Normal de Mestres de València 186759 establia que el curs començaria el 16 de setembre i conclouria el 15 de juny. El dia 1 de setembre havia de fixar-se en ledifici un anunci en el qual sexpressaven les assignatures, el nom dels professors que les impartien, els llibres de text per al seu estudi i els dies i hores de les lliçons.
La durada de les classes sestablia en dues hores en el cas de les labors, i dhora i mitja en la resta.
El primer dia (el següent a lobertura del curs) les alumnes havien de presentar als respectius professors la papereta de la matrícula, ocupar el seient en classe que corresponguera a la seua numeració, o el que el professor designara, i declarar que posseïen els llibres de text exigits.
Respecte a la metodologia, el Reglament apuntava que
los profesores deberían tener especial cuidado en acomodar sus explicaciones a la capacidad de las alumnas, no elevándose jamás a teorías superiores a su alcance, y alternando la explicación y la conferencia a fin de mantener siempre viva la atención de sus discípulas. A ninguna alumna se permitirá tomar la palabra durante la explicación del Profesor ni levantarse de su asiento sin su licencia. Las dudas que se ofrezcan podrán consultarlas después de terminada la clase o durante la misma solo por indicación del Profesor; pero evitando siempre discusiones o polémicas que tiendan a producir el más mínimo desorden.
Shi detallava, així mateix, el règim de faltes i càstigs, i distingia entre faltes lleus i greus. Entre les primeres figuraven «los actos de inquietud y travesura; la desatención para con la portera y demás dependientes de la Escuela; la falta de compostura en las clases; y las injurias u ofensas de poca importancia hechas a sus condiscípulas o a dependientes del establecimiento».
Per la seua banda, les considerades greus eren:
la reincidencia en las faltas leves y la resistencia a sufrir el castigo que por ellas se les haya impuesto; las injurias u ofensas graves inferidas a sus condiscípulas o a la portera y demás dependientes de la Escuela; los actos de insubordinación contra los profesores del Establecimiento; las acciones, palabras indecorosas o de algún modo ofensivas a la Religión o a la sana moral, ya se cometan en el establecimiento o fuera de él, teniendo conocimiento y certeza de ello.
Els càstigs podien ser, des del més lleu, que consistia a copiar o aprendre de memòria paràgrafs de llibres de text, fins al més greu, que suposava lexpulsió temporal o perpètua de lestabliment o la inhabilitació per a lexercici del magisteri. Entre ells existia una ampla gamma que comprenia lamonestació secreta o pública per professores o directora, davant delles o enfront de la Junta, i la pèrdua de curs en una o més assignatures, a més del certament remarcable que establia «reprensión pública en la clase ante la Junta de profesores y a presencia de las alumnas también por el Director de estudios o por el Profesor eclesiástico, si se conceptúa que las palabras evangélicas del Ministro del Señor han de hacer una impresión en la delincuente».
El reglament exigia a lalumnat la compra duns llibres de text assenyalats, encara que no els anomenava. Era responsabilitat del director de la normal masculina, en el seu paper de director destudis de la femenina, escollir els adequats. El 1868 trobem una llista on se citen: en Doctrina cristiana i Religió, Mora; en Gramàtica, el Compendio de la Gramática de la lengua castellana por la Real Academia Española; per a la Teoria i Pràctica de lescriptura, els quaderns dYturzaeta; per a Geografia elemental i superior, el de Verdejo; en Història, el de Castro; en Higiene, el de José Monlau; en Economia domèstica, el de Yeves; i per a la Pedagogia i sistemes i mètodes densenyament, el de Cardedera.60
La Normal comptava amb una biblioteca de la qual, desafortunadament, no sen conserva linventari, però sí que consten, el 1897, subscripcions a les revistes dirigides a les dones La Guirnalda i La Bordadora, així com a la Gaceta de Instrucción Pública, a la premsa diària valenciana La Correspondencia de Valencia, Las Provincias, El Mercantil Valenciano, i a premsa pedagògica com El Tribuno, La Escuela Moderna i el Boletín de la Liga Protectora de la Educació Nacional.61
El conjunt de la bibliografia recomanada, juntament amb el que existia en la biblioteca, ens informa del tipus de currículum i del model ideològic que es va projectar per a la formació de les normalistes, tal com exposa Teresa Rabazas, que considera que a través de lanàlisi dels manuals utilitzats en la Normal es pot conèixer el currículum textual del magisteri femení.62 En el nostre cas, es tractaria dun model que, superant el vigent de mestra maternal, anticipa el de racional-intuïtiva que es configurarà en dècades posteriors. Textos com el de Fernando de Castro, institucionista, el del liberal Francisco Verdejo Páez, o el de levolucionista José Monlau, a més de lexistència de premsa diària en la biblioteca, són indicis dun Claustre normalista que intenta educar lalumnat de manera certament progressista dins dels cànons existents.
10. Relació de mobiliari de lEscola Normal femenina de València el 1894. Font: AUV.
10. Relació de mobiliari de lEscola Normal femenina de València el 1894. Font: AUV.
Alumnat i professorat assistien a activitats complementàries, fora dels límits de lEscola. Tenien presència en la Festa del Llibre, feien excursions i viatges destudi i les professores desenvolupaven un actiu paper participant en institucions complementàries, com la Junta de Colònies, la Junta de Menors
Per altra banda, les normalistes, conscients del seu paper regeneracionista de la societat, obrien i mantenien escoles per a adultes. Josefa Ágreda i altres professores i mestres de València obriren una escola dominical i escola gratuïta de dones en la presó de Sant Narcís (1869) i utilitzaren els locals de lEscola Normal per a escola nocturna i dominical dadultes.
1.7 LESCOLA ANNEXA A LA NORMAL
Complement imprescindible de les normals eren les annexes, les escoles de pràctiques. Foren creades arran la llei Moyano, que establia que «toda escuela Normal tendrá agregada una Escuela de prácticas, que será la superior correspondiente a la localidad, para que los aspirantes a Maestros puedan ejercitarse en ella» (art. 110). I especificava que «dicha escuela práctica sería sostenida por el Ayuntamiento del pueblo como Escuela superior, y también estará a cargo de la Corporación municipal la conservación del edificio» (art. 112).
Ara bé, la llei sembla fer al·lusió sols a les masculines, perquè, en larticle 114 ja esmentat sobre la conveniència de procurar que sestabliren escoles normals de mestres per a millorar la instrucció de les xiquetes, «declaraba Escuelas-modelos, para los efectos del art. 71, las que estime conveniente, previos los requisitos que determinará el Reglamento».
A València, des dels inicis del procés, es va acordar que lescola de pràctiques de xiquetes annexa a la Normal estaria a càrrec de lAjuntament i sestabliria en el segon pis de la Casa de la Enseñanza, en dues aules destinades a aquest efecte.
11. Edifici de la Casa de la Enseñanza, en lactualitat Ajuntament de València. Font: col·lecció particular.
Segons el reglament de 1867, les xiquetes que assistiren a lescola annexa havien de tenir més de sis anys i menys de tretze, encara que, si hi haguera ajudantes, també hi podien assistir xiquetes majors de quatre anys.
Podien ser admeses en qualsevol època de lany, però sols a primers de mes i es detallava que assistirien calçades i vestides amb netedat. Igual que les lleis, el reglament eximia les absolutament pobres de pagar retribucions havien de ser admeses gratuïtament, mentre que la resta havien de pagar la retribució designada per la Junta local. Limport daquestes retribucions li corresponia a la regenta.
En aquesta escola hi feien les pràctiques les alumnes de la Normal, en especial per a poder exercitar-se en els mètodes densenyament. El reglament esmentava de manera expressa que
los ejercicios referentes a los Sistemas y métodos y a la organización de escuelas serán metódicos y graduados, haciendo que las alumnas en las escuelas Prácticas sean desde meras espectadoras hasta verdaderas maestras, pasando por todos los cargos que desempeñan las niñas como auxiliares de la enseñanza, a fin de que formen una verdadera idea de las partes que funcionan y del conjunto, y puedan en su día dirigir con acierto sus escuelas.63
Limport destinat a la seua instal·lació, material i manteniment era de 16.000 reals anuals, repartits entre el sou de la mestra regent (6.000), lauxiliar (4.000) i lajudanta (2.000), als quals cal afegir-ne 4.000 de material. Corria a càrrec de lAjuntament, així com les reparacions de les instal·lacions.
És important remarcar que el càrrec de regent sadquiria mitjançant oposició i, en moltes escoles, la regent era també la segona mestra. En la de València sempre van ser dues activitats independents, cosa que permetia una major dedicació de la regent a la direcció de lAnnexa.64