Va ser la RSEAP de València qui, igual que en la majoria de les províncies, prendria la iniciativa de la creació duna escola de mestres dones, i consideraria apropiada per a instal·lar-la la Casa de la Enseñanza, fundada per larquebisbe Mayoral, aleshores en funcionament, regida per les religioses del Loreto.6 Fruit de la seua diligència seria la demanda a la reina de la seua creació, de la qual es conserva un escrit datat el 13/08/1851.
Malgrat les gestions que la RSEAP de València i el govern havien iniciat per crear lEscola Normal Femenina i lexistència dun projecte en el curs 1858-1859, no va ser fins el 1860 que el rector va iniciar els complexos tràmits per a crear una institució «para que el profesorado que ha de educar al bello sexo tenga las condiciones necesarias».7
El 06/06/1860, el rector magnífic de la Universitat de València, José Pizcueta Donday, es va adreçar a lalcalde corregidor i governador civil de la província, Cayetano Bonafós,8 i al president de la Diputació, per remetrels les bases dun projecte per a lestabliment duna Escuela Normal de Maestras de Primera Enseñanza de Niñas de València.
2. Carta del rector Pizcueta a lalcalde i al president de la Diputació de València sol·licitant la seua col·laboració per crear una Escola Normal femenina a València. 10 de desembre de 1861. Font: AUV.
Considerem, per tant, que la data daquest document, el 6 de juny de 1860, marca el començament del llarg procés que duria a la creació i, més tard, a la inauguració del primer centre de formació de mestres dones de la província de València.
El rector Pizcueta, metge, catedràtic de Botànica, membre destacat de la RSEAP de València i director del Jardí Botànic, simplicà de manera personal en la creació de la institució docent femenina, de manera que pràcticament la seua gestació i inauguració coincidirien amb el període de la seua permanència en el rectorat (1859-1867).
El rector Pizcueta, metge, catedràtic de Botànica, membre destacat de la RSEAP de València i director del Jardí Botànic, simplicà de manera personal en la creació de la institució docent femenina, de manera que pràcticament la seua gestació i inauguració coincidirien amb el període de la seua permanència en el rectorat (1859-1867).
El projecte inicial incloïa un pressupost de despeses amb la distribució corresponent, de manera que la Diputació provincial havia daportar 40.000 reals pel pagament del personal i material densenyament; i la quantitat calculada per a lAjuntament era de 18.000 reals destinats a proveir i mantenir lescola pràctica.
Dacord amb la legislació, la Diputació recaptaria per a ella limport de les matrícules de les alumnes, i lAjuntament, com que sostenia lescola de pràctiques, comptaria amb una escola superior dEnsenyament Primari que seria model per a les altres.
La provisió de locals per a normals, encara que per llei li corresponia a la Diputació, en aquesta ocasió es va considerar que podia proporcionar-los lAjuntament, que va disposar a lefecte de ledifici de la Casa de la Enseñanza. Per aquesta raó, el governador civil sadreçà, el desembre de 1860, a lalcaldia perquè cedira alguns espais del local esmentat.9
Comença així un llarg camí burocràtic marcat per reunions, dictàmens, informes i acords de diferents instàncies i comissions com la dInstrucción Pública, la mixta de regidors de lAjuntament i diputats provincials, totes dirigides a la posada en funcionament de la desitjada normal.
Però els pressupostos de les entitats implicades no recollien cap quantitat per a la realització del projecte, i el rector Pizcueta el desembre de 1861 tornà a adreçar-se a Ajuntament i Diputació per recordar-los que calien compromisos reals i que el «Gobierno no puede hacer por su parte más, la necesidad es evidente, la posibilidad manifiesta, y no hay casi ninguna provincia en España, aún las de orden inferior a Valencia, que no haya secundado las altas miras del Gobierno, y dotado a su provincia de un establecimiento tan útil y necesario».10
Malgrat la claredat darguments del rector i fins i tot la crida a lorgull o prestigi provincial, no seria fins el maig de 1863 que els organismes valencians elaboraren una proposta concreta en la qual detallaven que es procediria a la instal·lació de la normal i lescola de pràctiques en el segon pis de la Casa de la Enseñanza, sense ocupar les dependències de lajuntament; i que les despeses dinstrucció, dotacions de mestres i la resta de personal, el material de lescola inclòs, anirien a càrrec dels fons provincials, que ingressaria, en contrapartida, limport de les matrícules. Les despeses de conservació i reparació de ledifici anirien per compte de lAjuntament.11
Les despeses previstes ascendien a 50.000 reals. A càrrec de la Diputació corresponien 23.000 reals, que es distribuïen entre el pagament a una mestra directora (sou de 8.000 reals), una segona mestra (6.000), una ajudanta (4.000), una portera (3.000) i un servent (2.000). La Universitat hi aportaria 11.000 reals i pagaria: al director de la normal masculina, que impartiria classes en la femenina, 3.000; al professorat, 2.000; i per material, 6.000. LAjuntament, que es feia càrrec de lescola de pràctiques, hi aportaria 16.000 reals, distribuïts entre 12.000 per al personal (mestra regent 6.000; auxiliar 4.000 i ajudanta 2.000) i 4.000 de material.12
Per la seua banda, els plànols i el pressupost dobres els va elaborar el 1863 larquitecte provincial Antonio Sancho, però no seria fins el febrer de 1864, quan es constituí la junta que havia docupar-se en la instal·lació de lEscola Normal de Mestres dones. Aquesta encarregà al director de la normal masculina, Mariano Olivet Salom, que ja havia redactat les bases generals per a la creació de lEscola, la formació del reglament interior i del programa dexercicis per a les oposicions a les places de directora i segona mestra, regent i auxiliars.13
El Ministeri de Foment va comunicar a la Universitat, el setembre de 1864, que la reina Isabel II havia aprovat lestabliment de lEscuela Normal de Maestras de Valencia, amb les condicions següents:
El sostenimiento de escuela Normal de Maestras correrá a cargo de la Provincia por lo que hace al Seminario, y del Municipio en lo concerniente a la escuela práctica.
El edificio y su habilitación será de cuenta de la provincia y su conservación del Ayuntamiento.
Para la enseñanza del Seminario y el servicio del establecimiento habrá el personal necesario con los sueldos que a continuación se expresan:
Una maestra Directora, con sueldo de 8.000 reales y casa habitación para sí y su familia.
Una segunda maestra con 6.000.
Un Director de estudios, que será el de la Normal de Maestros, con 4.000.
Un profesor auxiliar con 2.000.
Un profesor de doctrina cristiana con 2.000.
Una portera con el de 3.000.
Un sirviente con el de 2.000 reales.
El total sería de 27.000 reales.
Para el material se consignarán anualmente 4.000 reales, sin perjuicio de que hasta la habilitación de la escuela se conserve la partida de 7.000 reales para este objeto.
La escuela práctica se organizará como las demás de la capital.
Se instalará la Escuela en la parte del edificio de la Obra-pía de la Casa Enseñanza cedida por el Ayuntamiento.
Las aspirantes a maestras, satisfarán por matrícula sesenta reales anuales en dos plazos, cuyo importe quedará en abono de la provincia.
En la escuela práctica se admitirá con preferencia a las niñas de familias pobres.
Las plazas de Directora y segunda maestra se proveerán por oposición.
Los fondos y rentas de la Obra-pía de la Casa de la Enseñanza que sean aplicables a la Escuela, serán en beneficio de las Corporaciones que están obligadas a sostener la Escuela.14
Malgrat la creació oficial, la burocràcia continuava i Mariano Olivet, detallava el programa dexercicis i els criteris per a loposició a directora i segona mestra, que constaria dun exercici oral i un altre descrit, amb dues parts cadascun, i un de pràctiques sobre els continguts a impartir en lEscola.15 A més, les candidates havien de justificar haver exercit quatre anys densenyament en escoles públiques, o sis en privades.16
El temps passava i el 1866 es convoca el concurs (RD 07/02/1866), però els exercicis corresponents no sarribaren a celebrar. Loposició es declarà deserta al no presentar-se cap candidata, i el càrrec de segona mestra recaigué, de manera provisional, en la regenta de lAnnexa. La Reina Isabel II signaria la RO de 09/02/1866 per la qual es nomenava directora de lEscola Normal Femenina de València Josefa Ágreda Muñoz, que havia exercit el càrrec amb anterioritat en la normal dAlacant, i mestra regenta de lescola pràctica agregada a la normal, la mestra superior María Orberá Carrión.
Tots dos nomenaments els va comunicar al director de lEscola de Mestres masculina el rector Pizcueta, que aprofitaria per a recordar-li que Josefa Ágreda havia pres possessió el 8 de març de 1866 i que a ambdues «en los exámenes de título de Maestras y demás ejercicios que la correspondan intervenir como tal Directora y Regente, se la guarden todos los derechos y preeminencias que por la legislación se la conceden».17
Però, ja el setembre de 1866, la directora denunciarà davant les autoritats la seua impossibilitat de començar a treballar perquè, tot i tenir ja habitació i aules, «sólo el edificio se me ha entregado hasta hoy, sin una silla, ni un cuadro ni menaje, ni enseres de ninguna clase».18
Malgrat la irregular situació, la seua existència i autoritat serien reconegudes i tant a ella com a la regenta, les convidaria el director de lEN Superior de Magisteri a assistir als exàmens orals de les aspirants a títol de mestra dEnsenyament Primari, celebrats «el día 23 de diciembre, á las 9 de la mañana de 1866».19
Seria un dels primers actes en els quals participaren com a autoritats de lEscola Normal femenina, tot i que hauria de transcórrer encara prop dun any per a poder superar les dificultats i començar el primer curs escolar.
La professora Ágreda, després de la mort de Mariano Olivet, va ser lencarregada de finalitzar el Reglamento general de dicho establecimiento que saprovaria el 1867.20
Shi establia que lobjectiu de lEscola Normal era «formar Maestras idóneas para las escuelas elementales y superiores, que con los conocimientos necesarios puedan en su día desempeñar cumplidamente su misión». I perquè aquestes pogueren exercitar-se en lensenyament, hauria dagregar-se a la normal una escola pràctica de xiquetes, dividida en graus elemental i superior.