Pel que fa a les alumnes, aquestes podrien ser de tres tipus: les aspirants a mestres, les mestres que exercien en escoles públiques o privades, però que volien ampliar coneixements o millorar la categoria del títol, i les que, com a alumnes lliures, no shavien de dedicar al magisteri però desitjaven adquirir una major instrucció.
En el curs inicial 1867-1868, en què sinaugurà la normal, sols es matricularen les alumnes del primer curs del títol de mestra elemental, un total de 38, que seguirien les assignatures impartides pels cinc components del claustre de professorat.
Una vegada resolts els problemes de les instal·lacions, contractat el professorat i matriculades les primeres alumnes, el dissabte 05/10/1867, set anys després que el rector Pizcueta haguera iniciat el procés, tindria lloc la inauguració. Malgrat els seus esforços i degut al temps transcorregut, no seria aquest rector qui la presidiria, sinó qui en aquells moments exercia el càrrec: Vicente Secundino Noguera y Sotolongo Climent y Álvarez, marquès de Cáceres.
Tampoc estaria present el seu major col·laborador, el director de la Normal, Mariano Olivet, i es va fer càrrec de la presidència el director Isidoro Fernández Monje. Lalcalde de València era Vicente León Frías i les incidències de lacte tingueren ressò en la premsa valenciana, que va destacar, malgrat la «modesta ceremonia» «de severo aparato», la importància del centre per a la millor educació de les mestres, al permetre compaginar formació teòrica i pràctiques en lescola pública. També sassenyalaven les aportacions econòmiques realitzades per Ajuntament i Diputació i com «la concurrencia recorrió las salas, situadas en el piso segundo de la Casa de la Enseñanza, y dispuestas con aseo y buen gusto. Allí hay dos buenas salas para escuela de maestras y otras dos para niñas».21
Vegem com descriu lacte el Diario Mercantil:
Escuela de maestras. A las doce de la mañana de ayer se celebró la instalación y apertura de estudios de la escuela Normal de maestras de esta provincia, para el curso 1867 a 1868, en el local que ocupa en la Casa Enseñanza.
Presidió el acto el director de la Universidad, asistiendo además una comisión de la junta local de primera enseñanza y otras personas conocidas. El salón donde se celebró el acto se hallaba ocupado casi completamente por señoras.
El señor rector leyó un breve discurso, en el que hizo una reseña histórica de las vicisitudes porque había pasado el establecimiento desde su creación. El arzobispo Sr. Mayoral, su fundador, trató de establecer una escuela de maestras, oportunísimo pensamiento que la muerte no le dejó realizar y que al cabo de tantos años se plantea hoy.
La directora de la escuela habló después dando las gracias al gobierno y a las autoridades que han contribuido a la creación del nuevo establecimiento de enseñanza, y acto continuo el rector declaró abierto el curso académico actual. []
Enviamos a la directora de la escuela Normal de maestras nuestro parabién y esperamos que el nuevo establecimiento producirá aventajadas discípulas dentro de breves años.22
Després de sis anys llargs, de tràmits burocràtics, lEscuela Normal de Maestras de la Província de Valencia, útil i necessària, en paraules del rector Pizcueta, iniciava la seua llarga marxa.
1.2 LESPAI: LA CASA DE LA ENSEÑANZA DEL ARZOBISPO MAYORAL
Era a la Diputació a qui corresponia, segons la normativa, proporcionar el local per a ubicar les normals, però el rector Pizcueta, en el seu projecte, suggeria que un edifici molt adequat podia ser la Casa de la Enseñanza, que pertanyia a la Fundación Arzobispo Mayoral, la finalitat de la qual havia estat leducació de nobles donzelles i xiquetes amb escassos recursos econòmics, i, si no era possible, en el de les obres pies de San Nicolás o San Bartolomé.
LAjuntament, després dhaver declarat en ruïnes lantiga Casa Consistorial, que començaria a derruir-se el 1860, acabava docupar part de la Casa de la Enseñanza, recentment confiscada a la Fundación Arzobispo Mayoral, en aplicar-se la llei de desamortització d01/05/1855 (Llei Madoz). La seua Comissió dInstrucció Pública, de conformitat amb la proposta del rectorat, considerà que aquest era ledifici adequat, i el 1863 es redactà el projecte corresponent per a la instal·lació allí duna Escuela Normal de Maestras de Instrucción Primaría y Escuela Práctica de Niñas.23
Les obres començaren el 1864 basant-se en els plànols i pressupost redactats per larquitecte provincial Antonio Sancho. Ledifici de la Real Casa Enseñanza afrontava al nord amb lesglésia de la Sang i el carrer de la Sang, al sud amb lesglésia de Santa Rosa i el carrer de la Llonganissa, a lest amb el quarter de Sant Francesc i a loest amb el carrer del Rengló. Shi condicionaren les plantes segona i tercera, i shi quedaren instal·lades lEscola Normal i la de pràctiques, amb dues sales per a cadascuna, en la segona planta de ledifici, mentre la directora ocupava com a habitatge les estances habilitades al tercer pis.
3. Projecte per a la instal·lació duna escola normal i una de pràctiques al segon pis de la Casa de la Enseñanza de València. Arquitecte: Antonio Sancho, 1863. Font: AUV.
Cal destacar que «se destinaron los enseres y material de enseñanza de las Escuelas Mayoral para la escuela práctica y se dispuso que se conservasen por el Ayuntamiento algunos cuadros al óleo que habían pertenecido a aquella Fundación para guardar memoria de ella».24
La capacitat superficial del baix era de 4,36 àrees; la del segon pis, de 12,35 àrees, i la del tercer pis, de 1,23 àrees.25
Per la seua banda, la Diputació realitzà, en els anys següents a la inauguració, obres dimportància per a condicionar dues habitacions amb les seues dependències per a lhabitatge de la directora i la segona mestra, reparacions que es prolongarien fins el desembre de 1871, quan conclouria lhabilitació del pis per a reformar part de lhabitació de la directora i els excusats de les alumnes.26
Amb el transcurs dels anys, la capacitat i les condicions dhabitabilitat i pedagògiques de ledifici serien contínuament qüestionades, i es convertirien en un dels temes de reivindicació recurrents, sobretot si tenim en compte que el 12/07/1871 comença el trasllat de lEscola Normal masculina, des de lantic Col·legi de Sant Pau, al local que ocupava la Industrial dArtesans en la mateixa Casa Enseñanza.27
1.3 LEVOLUCIÓ DEL CURRÍCULUM I LA SEUA ADEQUACIÓ A LES NECESSITATS DUNA FORMACIÓ FEMENINA
Quan Josefa Ágreda va ser nomenada directora de la Normal Femenina de València es trobà amb lenorme repte de començar a treballar des de zero. Després dun any a lespera que es resolgueren els problemes burocràtics, iniciava la marxa duna normal que, en ubicar-se en una capital de província seu duna Universitat, tindria la categoria de superior i impartiria els títols de mestra de grau elemental i superior.28
La llei Moyano establia un clar pla destudis per als futurs mestres però, en el cas de les alumnes de la normal, sols es parlava de la seua instrucció en les matèries que impartirien en les escoles de xiquetes, i sorganitzaren els estudis en elementals i superiors, sense especificar-ne la durada ni el contingut. El reglament de lEscola Normal Femenina de València establia que foren dos els cursos necessaris per a obtenir el títol de mestra elemental, que capacitava per a exercir en escoles elementals i per a accedir al tercer curs, o primer de superior.29
La durada dels estudis seria, doncs, de dos cursos per al grau elemental i un més per al grau superior. Cal destacar que la durada de tres anys no era la més freqüent en les normals, que solien limitar-los a dos, un per a lelemental i un altre per al superior. La de València, al proposar des del primer moment una formació més completa, requeria, així mateix, una major inversió en recursos.30
Les alumnes de les primeres promocions, dacord amb el reglament i les indicacions legals, estudiaren assignatures diferents a les cursades pels homes, variacions condicionades per les existents en els respectius currículums que regien les escoles dEnsenyament Primari.
Les assignatures estaven impartides per la directora, la segona mestra, el director destudis i professores auxiliars. A la directora corresponia lexplicació de sistemes i mètodes, pedagogia, geometria, i dibuix aplicat a les labors, tant en el grau elemental com en el superior. La segona mestra sencarregava de les labors de grau elemental, teoria i pràctica de la lectura i escriptura, i leconomia i higiene domèstica. La de religió estava a càrrec dun sacerdot, que solia ser el mateix en les dues normals.
TAULA 1 Assignatures previstes al reglament general
ElementalSuperiorFont: Reglamento general de dicho establecimiento. Escuela Normal de Maestras de la provincia de Valencia, AUV, Ensenyament Primari, caixa 125/1.
Els programes corresponents els havia de lliurar al director destudis31 cada professor/a, després dhaver-los consultat amb ell. Una vegada atorgat el vistiplau, es remetien a laprovació del govern per conducte del rector de la Universitat.
Uns anys després, la reforma de Gamazo de 1898,32 inclouria un curs més del grau superior, de manera que les assignatures es distribuïen en dos cursos per al grau elemental i dos més per al superior. Segons indica Leoncio Vega, aquest ordenament indica laparició dun caràcter cultural i enciclopèdic
en el que por primera vez no se incluye el estudio de la Lectura y Escritura, se le concede un tratamiento amplio a las disciplinas curriculares y se introducen disciplinas nuevas como Fisiología, Higiene y Gimnasia; Antropología, Psicología y teoría completa de la Educación; Geología y Biología; Derecho y Legislación escolar, Francés, Didáctica pedagógica Por tanto un plan de estudios propiamente moderno, aunque permanecen algunos indicadores regresivos como la dicotomización en grado elemental y superior, escasa dedicación temporal al estudio teórico de la pedagogía y didáctica en el grado elemental el 8,82 % aunque la práctica de la enseñanza se ampliaba a tres horas diarias.33
TAULA 2 Assignatures impartides a lEN de dones de València els cursos 1879-1880 i 1899-1900
Font: Documentació AUV.
El currículum de les normals de dones inclou una sèrie de matisacions o modificacions amb lobjectiu de feminitzar-lo: la matèria de dibuix shavia daplicar al tall de les peces usuals; els estudis de ciències físiques i naturals, a la higiene; en les lliçons dhistòria natural sinclourien els coneixements més importants de fisiologia humana; i en la pedagogia, algunes lliçons sobre ensenyament especial de pàrvuls. Les lliçons de legislació es complementarien amb economia domèstica, i les labors serien de costura, elaboració i reparació de les peces més usuals. Tot plegat, la feminització implicaria que les assignatures tindrien menys extensió, encara que és força suggeridora ladaptació de les ensenyances a les necessitats de les dones.