Daquesta distribució podem deduir la importància atorgada a les diferents assignatures, així com la seua evolució fins arribar a configurar, en acabar el segle, un pla destudis molt complet.
En el grau elemental destacaríem lavanç des de la nul·la presència, en els inicis, de matèries relacionades amb làmbit científic ciències naturals, física i química a una inclusió de totes en el pla de final de segle. En relació a les matemàtiques, el grau de coneixement és molt més elevat del que el títol fa pensar, ja què lassignatura de geometria aplicada a les labors requereix càlculs matemàtics certament complexos, com pot observar-se en el text de la professora Francisca Ferrer Lecha.34
En el grau elemental destacaríem lavanç des de la nul·la presència, en els inicis, de matèries relacionades amb làmbit científic ciències naturals, física i química a una inclusió de totes en el pla de final de segle. En relació a les matemàtiques, el grau de coneixement és molt més elevat del que el títol fa pensar, ja què lassignatura de geometria aplicada a les labors requereix càlculs matemàtics certament complexos, com pot observar-se en el text de la professora Francisca Ferrer Lecha.34
Remarquem també la importància dels coneixements de geografia i història que, si en un primer moment sols simpartien en el grau superior, passaren prompte a formar part del grau elemental, i es difondrien entre totes les mestres.
Respecte a laprenentatge de les llengües, la castellana apareix com a matèria obligatòria des del pla inicial i conserva, i fins i tot amplia, la seua importància a lincloure coneixements de filologia en el grau superior (1899). El valencià està exclòs de tots els plans, i el francès sincorpora en el de 1899 en els dos cursos de superior, encara que a València ja es cursava des de 1884.
4. Francisca Ferrer Lecha de Pertegás. Font: cortesia família Pertegás.
5. Pàgina del llibre Elementos de Geometría plana y descriptiva y nociones de dibujo con aplicación a las labores de la maestra, de Francisca Ferrer. Font: col·lecció particular.
Les matèries específiques femenines apareixen en tots els plans, tant les labors en les seues distintes modalitats (útils i dornament) com leconomia domèstica i la higiene. Cal destacar el debat que es generalitzaria en aquests anys sobre la necessitat dampliar les labors de caràcter útil i reduir lhorari dedicat a les dornament, molt menys aprofitables per a les alumnes i, sobretot, per a les xiquetes de les escoles dEnsenyament Primari, conclusió que sinclouria entre les prescripcions del pla de 1889.
Lestudi de la religió catòlica seria obligatori en tots els cursos de tots els plans, tant en el nivell elemental com en el superior, destacant la inclusió de la història sagrada, la doctrina i la moral cristiana.
Els plans incloïen, tanmateix, pedagogia, organització escolar i, en els darrers anys, legislació escolar. Es tractava duna formació professional bàsica, tot i que es compensaria, en part, amb les pràctiques que es realitzaven en lAnnexa durant els diferents cursos, i que garantien un cert contacte amb la realitat de les aules.
Malgrat la no inclusió de matèries com leducació física, els idiomes o la música en els plans ministerials, la música sí que formava part, des dun principi, del currículum de lAnnexa a petició de la Junta Local de Primera Enseñanza i contractada la mestra per lAjuntament.35
Bona mostra de la importància que es donava a València a la formació musical la trobem quan, en 1892, Encarnación Gomá, que considerava que la música era «un medio de cultura pública», es va oferir a impartir-la de manera gratuïta a les alumnes de la Normal, tal com es reflectia en la instància que va dirigir al Ministeri:
Instancia
Sello Ministerio de Fomento, entrada, 17/11/1892
Excmo. Sr.
Doña Encarnación Gomá y Jiménez, consorte de Don Liberato González, Profesores de Música, vecinos de la ciudad de Valencia según cédula presentada ante el Rectorado de la misma, a V.E. con la Mayor consideración expone: Que careciendo la Escuela Normal de Maestras de esta Provincia de la enseñanza de los Elementos del bello y agradable arte de la música, la exponente se ofrece a darla a las alumnas de la mencionada Escuela, si V.E. autoriza a la directora de la misma para establecer la correspondiente clase y se digna nombrar para su desempeño a la exponente.
Sería ofender la reconocida ilustración de V.E. encarecer cuanto importa el facilitar dicho ramo de la instrucción á las que han de ser en su día profesoras de niñas; y al par que otras enseñanzas, podrían con la de música propagar un medio de cultura pública.
Y para justificar sin inmodestia la competencia de la exponente acompaña testimonio de la certificación que acredita los estudios hechos por la misma en la escuela Nacional de música y declamación.
Suplica a V.E. que en bien de la Enseñanza y en atención a las condiciones de la solicitante, se sirva acordar se establezca en la Escuela Normal de Maestras de Valencia, una clase de Elementos de canto y piano, y nombrar Profesora de la misma sin sueldo y en virtud de su espontáneo ofrecimiento a la exponente.
Valencia 5 de septiembre de 1892.
Encarnación Gomá
Excmo. Sr. Ministro de Fomento
Loferta de lespecialista fou acollida de manera favorable, tot i que amb unes condicions podríem apuntar que draconianes, ja que la directora acceptava que «puede establecerse en esta Escuela la enseñanza de la que se ofrece a dar gratuitamente la señora Gomá, siempre que esta profesora y sus discípulas se sujeten al régimen y disciplina del Establecimiento, y sin que este venga obligado a suministrarles material de ninguna clase».36 Encarnación Gomá estaria a càrrec dimpartir clases de música a la Normal des del curs 1892-1893 fins a la seua defunció el 1935.
1.4 DELS PRIMERS CLAUSTRES A UN CLAUSTRE FEMENÍ
Lacció de la directora era determinant en el funcionament de lEscola, però també és important i executiva la duta a terme per la Junta de professores o Claustre.
La llei Moyano establia als articles 278, 279 i 280 que estaria formada per la totalitat del professorat i presidida per la directora. Malgrat que, als inicis, les seues competències eren força limitades, amb el transcurs del temps aniria convertint-se en un òrgan decisiu en relació a assumptes de règim interior de lestabliment: disciplina, règim econòmic, admissió de lalumnat, encara que, en tot cas, es veien limitades i supeditades a la DG dInstrucció Pública.37 Les assignatures dels diferents plans destudi condicionarien la composició i quantitat del professorat en els respectius claustres, i cal remarcar labsència en aquests de lalumnat i del personal no docent.
TAULA 3 Claustre 1867-1868
NomCategoria/càrrecAssignatures impartidesFont: Elaboració pròpia basada en informació trobada a diversos documents de lAUV.
Font: Elaboració pròpia basada en informació trobada a diversos documents de lAUV.
Quan Mariano Olivet va redactar les bases per a la instal·lació de la normal femenina, havia proposat que el personal que la componguera foren una mestra directora, una segona mestra, una mestra ajudant, un porter o portera i una serventa o missatgera, però la primera junta que aprovaria el Ministeri de Foment, hauria destar composta per la directora, la segona mestra, el director destudis, els professors auxiliars i la regent.
Una anàlisi del primer claustre ens mostra que, per a posar en funcionament el centre docent, la inversió en professorat fou mínima. A excepció de la directora, la resta no tenia dedicació exclusiva, ja que la segona mestra era la regenta, encarregada de la direcció duna escola de xiquetes; el professorat masculí exercia en la normal masculina, per tant, sols cobrava lextra establert, i les dues mestres exercien tasques auxiliars, sense continuïtat temporal.
Aquest claustre de professorat que inaugurà lescola, amb una reduïda presència de dones, es completaria al curs 1868-1869 amb la incorporació de Matilde Ridocci com a segona mestra, encarregada dimpartir les matèries relacionades amb làmbit matemàtic.
TAULA 4 Claustre 1868-1869
NomCategoria/càrrecFont: Elaboració pròpia basada en informació trobada a diversos documents de lAUV.
Josefa Ágreda, Matilde Ridocci i María Orberá serien, durant anys, la columna vertebral de la Normal, ja que la composició del Claustre romandria invariable pel que fa a les professores durant més de quinze anys.38
Entre les incorporacions al segon Claustre, cal apuntar la de Manuel Germán Carratalá, professor normalista i espòs de la directora, el qual, lagost de 1868, va prendre possessió del càrrec de director destudis, que legalment corresponia al director de la normal masculina, en ser proposat amb aquest curiós argument:
Para ello nada más natural que lo haga a favor de mi esposo, D. Manuel Germán Carratalá, antiguo Profesor de Escuela Normal que ha quedado excedente o cesante por la supresión de las Normales de Maestros. Nombrado así mi esposo Profesor de este Establecimiento y encargándole al propio tiempo la Dirección de estudios hasta las modificaciones del Reglamento que deban hacerse, habrá unidad y buen mando en la enseñanza y sincero apoyo en el sostenimiento del orden y disciplina y podrá marcharse con toda la libertad de acción que es necesaria a un establecimiento que necesita gran cuidado y tino en todo.
Ruego a V.E. se sirva ver solamente en cuanto dejo manifestado el celo y deseo del bien del Establecimiento, que asuma a la Directora su propósito de cumplir siempre con la ley según su leal entender y que somete sus buenos deseos y su parecer al más acertado e ilustrado de V.E.
Dios guarde a V.E. muchos años, Valencia 1 de agosto de 1868. La Directora, María Josefa Ágreda.39
Per altra banda, lany 1869 fou substituït el secretari Jaime Feliu y Goday com a professor i secretari, per Prudencio Solís, com a conseqüència de la seua destitució pel Govern Civil de la província per la seua participació en els successos revolucionaris de 1868:
Teniéndose noticia en este Gobierno de provincia que V. con su conducta, predicaciones y conferencias en el Centro republicano á [sic] contribuido tanto como el primero á la insurrección de la fuerza armada que á [sic] tenido lugar en esta capital, y teniendo noticia que á [sic] tomado V. parte en ella, no obrando con la imparcialidad que su destino le imponía, ni presentándose a las autoridades, vengo en separar a V del cargo de Regente de la Escuela práctica de la Normal, dando cuenta al Gobierno inmediatamente de esta medida.40