Una assistència a congressos que no es limitava als celebrats a València ni als de caràcter pedagògic, sinó que es desplaçaven als que tenien lloc en altres territoris. Carmen Cervera va assistir, designada pel rectorat, com a representant de lEscola Normal, al Congreso de Higiene y Demografía que se celebraria a Madrid (1898).46
1.5 LES ALUMNES PIONERES
Els estudis de Magisteri constituïen, sobretot en el cas de les dones, una bona alternativa als de batxillerat, i presentaven sobre aquests lavantatge de ser més curts i, sobretot, dutilitat immediata. La seua durada, de dos cursos per al grau elemental i un més per al superior,47 permetia una ràpida incorporació al mercat laboral en una professió, a més, considerada molt femenina.
Les alumnes de la Normal, com hem apuntat abans, podien ser de tres tipus: aquelles que desitjaven aconseguir el títol de Magisteri, les que ja el tenien però volien ampliar coneixements i/o millorar el nivell (delemental a superior) i les que denominaríem oients, que es limitaven a cursar aquelles assignatures que els permetien adquirir una certa cultura sense haver dassistir als instituts o col·legis regentats per ordes religiosos i sense necessitat de finalitzar tots els estudis.
Segons el reglament aprovat, les alumnes aspirants a mestres podien matricular-se dassignatures soltes o de tot el curs. Prèviament, havien de pagar, en concepte de drets de matrícula, 60 reals en metàl·lic: 30 en el moment dinscriures i laltra meitat abans de lexamen del segon trimestre, al qual no podrien presentar-se sense haver complit aquest requisit. A més, havien de presentar els documents següents:
a) Sol·licitud de matrícula dirigida a la directora de lEscola.
b) Fe de baptisme per la qual sacreditava haver complit 17 anys.
c) Una certificació de bona conducta firmada per lalcalde i el rector de la parròquia del seu domicili.
d) Una certificació del metge que acreditara que no patia cap malaltia contagiosa ni tenia cap defecte físic que la inhabilitara per a lexercici del magisteri (inclosos defectes corporals «que se presten al ridículo»).
e) Autorització per escrit del pare, tutor, espòs o encarregat de lalumna per a seguir la carrera. Si cap daquestes persones no tenia la residència a València capital, hauria de firmar-la un veí de la interessada, amb el qual sentendria la directora en tot allò que concernira lalumna.
f) Una papereta en la qual, sota la seua firma, expressava les assignatures que es proposa estudiar en el curs i el domicili de la persona encarregada de lalumna, la firma de la qual havia dacompanyar la daquesta.
8. Fitxa matrícula curs 1868-1869. Font: AUV.
8. Fitxa matrícula curs 1868-1869. Font: AUV.
Per a ser admesa en la Normal, shavia de superar un examen davant tribunal, on demostrara que es trobava «medianamente instruida en lectura, escritura y doctrina cristiana y en aquellas labores más indispensables a los usos comunes de la vida».48
Al llarg de la carrera hi havia exàmens per assignatures de dos tipus: els de trimestre i els de final de curs; en acabar els estudis de grau elemental o superior, la corresponent revàlida. Per tant, les alumnes que desitjaven seguir els cursos encaminats al títol de mestra elemental havien de superar lobligatòria prova dingrés, aprovar dos cursos i la revàlida, amb què obtenien el títol elemental, mentre que la superació del tercer curs i la corresponent revàlida les capacitava per a obtenir el títol superior. Cal destacar, però, que algunes alumnes es presentaven a la revàlida de mestra elemental en acabar el primer curs, estalviant-se així, en cas daprovar, la resta de cursos.
9. Exercici de cal·ligrafia de lexamen de revàlida de Josefa Carbonell, 1875. Font: AUV.
Les primeres alumnes matriculades en la normal femenina foren 38,49 encara que, a lhora dels exàmens shi presentarien aspirants que shavien preparat per lliure, com havia estat la norma fins eixos moments, al no existir establiment oficial per a cursar-los. Degut a aquesta circumstància, les components de la primera promoció de mestres elementals no coincidirien exactament amb les primeres matriculades.
La matrícula dels cursos podia fer-se per assignatures i era independent de la que possibilitava laccés a les revàlides. Així, es donava la circumstància que es podien matricular directament en algunes assignatures alumnes que no ho estigueren prèviament en la Normal, o, en el cas del títol superior, que havien obtingut el títol elemental en altres establiments i que havien seguit, o no, el curs corresponent en aquesta normal.
TAULA 7 Primeres alumnes
Font: Elaboració pròpia basada en informació trobada a diversos documents de lAUV.
En el curs 1868-1869 acabaria la primera promoció de grau elemental, formada per quinze alumnes que superaren la revàlida.50 Cal esmentar que dues alumnes matriculades en primer en el curs 1867-1868, superaren al final la revàlida elemental, motiu pel qual serien les dues primeres que aconseguirien el títol elemental en la Normal Femenina de Valencia el 1868.51 Foren Rita Boronat Llácer i Dolores Navarro Vives.
Per altra banda, sha de fer esment del fet que, el novembre de 1867, acabada dinaugurar la Normal, es convocaren proves de revàlida de grau elemental, que van superar onze de les divuit aspirants,52 les quals shavien preparat per lliure, i, per tant, no formen part del primer alumnat de la Normal.53
Els requisits per a presentar-se a lexamen daspirant a títol de mestra dEnsenyament Primari quedaren, en la pràctica, reduïts a la sol·licitud dingrés acompanyada de:
Certificació dhaver cursat i aprovat les assignatures corresponents a la classe de títol que desitjaven obtenir. Les examinandes estaven exemptes daquest requisit.
Fe de baptisme legalitzada que acreditara haver complit laspirant 20 anys.
Fe de casada, si ho fora, i, en tal cas, el permís del marit per a examinar-se de mestra.
Una llista firmada de les labors que havia de presentar.54
En el curs 1869-1870, començaria i acabaria la primera promoció del grau superior, formada per 21 alumnes,55 de les quals 15 havien cursat tota la carrera en la normal femenina valenciana.56
Desafortunadament la manca de dades sobre aspectes importants de la biografia daquestes 38 primeres alumnes matriculades en la normal femenina ens impedeix un apropament al seu origen socioeconòmic i cultural.
Les fitxes que hem localitzat en pocs casos anoten la professió del pare i, menys encara, la de la mare, raó per la qual no pot establir-se un perfil tan complet de cadascuna com hauríem desitjat. La no localització encara (no desistim daconseguir-ho) dels seus posteriors possibles expedients professionals dificulta la tasca.57
Podem apuntar que majoritàriament eren nascudes en terres valencianes, bé en la pròpia capital bé en poblacions de la província. Si tenim en compte les dades de què disposem, observem que eren naturals de la capital un total de 6, mentre que 11 procedien de diverses poblacions de les comarques de la província de València (Alcàsser, Alzira, Bétera, Llombai, Massamagrell, Meliana, Paiporta, Pedralba, Vallada, Vilamarxant i Xàtiva), de les comarques de Castelló i Alacant en procedia una de cada (Cirat i Alcoi), mentre que dues més eren nascudes fora de terres valencianes, en concret a Celadas (Terol) i la Jonquera (Girona). Es complia daquesta manera la finalitat de la creació duna normal que formara les valencianes, sense que hagueren de traslladar-se a altres províncies, amb la corresponent dificultat per als seus estudis.
Aquesta dada ens ratifica en la nostra observació de la importància de la instauració de lEscola Normal Femenina per al progrés de leducació de les dones valencianes. Daquestes 38, 27 obtingueren la titulació de mestra elemental i 15 continuaren els estudis del grau superior.
Del posterior exercici o no de la professió per a la qual foren capacitades, sols hem pogut confirmar la trajectòria professional de les següents:
Castro Beser, Ramona: mestra en lescola C/ Hernán Cortés, a València (1908).
Dalmau Hernández, Rosa: mestra dAyacor-Canals (1908).
Grau Richard, Josefa: mestra en propietat a Rafal (Alacant) el 1889.
Pastor Campos, Vicenta: mestra a Albalat dels Tarongers el 1908.
Serra Navarro, Rosario: mestra en Tavernes de la Valldigna el 1908.
Sorní Santolaria, Francisca: mestra de Càlig (Castelló).
Vicent Fenollera, Dolores: professora de la normal valenciana.
La número 1 de la promoció fou Dolores Vicent Fenollera, que desenvoluparia després tota la seua carrera docent (quaranta anys) en la mateixa normal en la qual shavia format. A ella correspondria, sense dubtes, la qualificació de ser «de la casa» que tanta fortuna faria en les carreres docents per a designar aquelles persones la formació de les quals shavia produït en el mateix centre en què desenvoluparien la seua docència, on passaven dalumnes a professores, escalant tots els graons de la carrera docent.
GRÀFIC 1 Matrícula oficial EN dones 1867-1899
Font: Elaboració pròpia basada en fullets i llibres de matrícula, actes dexamens, i estadístiques oficials trobades a diversos documents de lAUV.
La matrícula dalumnes va tenir un augment espectacular en les tres dècades inicials. De les 38 matriculades en aquell curs primer delemental en 1867-1868 es va passar a les 168 que, en el curs 1899-1900, es repartien entre dos cursos delemental i els dos de superior que en eixe moment constituïen el pla destudis.
Tot i això, al llarg daquests anys es produïren importants desequilibris en les matrícules, deguts a causes principalment de caràcter administratiu ja que, com la directora del centre docent explicava, la no obligatorietat de cursar els estudis per a presentar-se a les revàlides que possibilitaven lobtenció del títol feia que moltes alumnes es matricularen directament en les revàlides:
Tot i això, al llarg daquests anys es produïren importants desequilibris en les matrícules, deguts a causes principalment de caràcter administratiu ja que, com la directora del centre docent explicava, la no obligatorietat de cursar els estudis per a presentar-se a les revàlides que possibilitaven lobtenció del títol feia que moltes alumnes es matricularen directament en les revàlides: