2.2.1 Concepte de fallades del mercat
Lenfocament habitual en economia és analitzar les fallades del mercat a partir del model de mercat perfectament competitiu que hem vist en la secció anterior. En la mesura que el mercat «real», és a dir, el mercat com a institució que es dóna en un lloc i en un moment precís, es desvia dalguns dels requisits dels mercats en competència perfecta, es parla de fallades de mercat. Creiem, tanmateix, que aquest concepte pot designar massa situacions conceptualment distintes i que convé, per tant, parlar no solament de fallades, sinó també de limitacions i imperfeccions de mercat.
Dentrada, el terme «fallada del mercat» al·ludeix a una anomalia en el funcionament que el model teòric atribueix al mercat. És aquest model teòric de mercat el que garanteix leficiència paretiana global, com hem vist en aquest capítol. Quan la realitat del mercat amb què ens topem divergeix dels requisits que exigeix aquest model teòric de la competència perfecta, considerem més apropiat parlar dimperfeccions del mercat. El terme fa referència al fet que el mercat «real» sallunya del model considerat «perfecte» que es pren com a referència o fita a fi destablir leficiència paretiana. Així, doncs, les divergències entre una configuració concreta del mercat i el model de la competència perfecta són un sinònim dineficiència. Aquest plantejament es presenta com una forma objectiva o tècnica per a analitzar la imperfecció dun mercat.
Dentrada, el terme «fallada del mercat» al·ludeix a una anomalia en el funcionament que el model teòric atribueix al mercat. És aquest model teòric de mercat el que garanteix leficiència paretiana global, com hem vist en aquest capítol. Quan la realitat del mercat amb què ens topem divergeix dels requisits que exigeix aquest model teòric de la competència perfecta, considerem més apropiat parlar dimperfeccions del mercat. El terme fa referència al fet que el mercat «real» sallunya del model considerat «perfecte» que es pren com a referència o fita a fi destablir leficiència paretiana. Així, doncs, les divergències entre una configuració concreta del mercat i el model de la competència perfecta són un sinònim dineficiència. Aquest plantejament es presenta com una forma objectiva o tècnica per a analitzar la imperfecció dun mercat.
Una altra perspectiva, tanmateix, és fixar-nos en les divergències entre els resultats que el mercat ofereix i els que els ciutadans nesperen, daquest. Si la comparació de les demandes ciutadanes es fa amb una configuració concreta del mercat, en un lloc i en un moment determinats, anomenem les divergència falla-des del mercat. Però, si la comparació daquestes demandes dels ciutadans es fa amb el model teòric de la competència perfecta, les divergències no són fallades, sinó autèntiques limitacions del mercat, és a dir, límits dallò que el mercat pot oferir, fins i tot en la seua versió més idealitzada de la competència perfecta, com a institució assignadora de recursos.
Distingirem tres tipus de deficiències del mercat: imperfeccions del mercat, o divergències entre el model teòric i la configuració concreta dun mercat particular; fallades del mercat, o divergències entre les demandes ciutadanes i els resultats en lassignació de recursos duna configuració particular del mercat; i limitacions, o divergències entre el model teòric idealitzat del mercat competitiu i les demandes ciutadanes.
2.2.2 Les fallades del mercat com a condició necessària i suficient de la intervenció pública
Resulta si més no sorprenent el costum de dedicar un apartat en els manuals deconomia pública a justificar lexistència del sector públic i la seua participació en leconomia. Cap justificació daquest tipus no es trobaria en un manual de microeconomia o de teoria dels preus: ningú no veu necessari justificar lexis-tència del sector privat.
Alguns autors, com Musgrave (1989), aborden la pregunta de per què és necessària lexistència dun sector públic i en donen una resposta basada en les deficiències que acabem de definir i que veurem amb més detall en lapartat següent. És a dir, conclouen que el mercat per si mateix no pot portar a cap satisfactòriament totes les funcions econòmiques dassignació, distribució, esta-bilització i creixement que hem vist en el capítol 1 i que constitueixen les bran-ques o funcions de la hisenda pública, segons Musgrave. Per tant, és necessària la política pública per a guiar-lo, corregir-lo i complementar-lo en determinats aspectes. Lobjectiu daquest enfocament és despolititzar la qüestió de la dimen-sió del sector públic que abordarem en aquest mateix volum, recolzant-se en les deficiències del mercat per concloure que la dimensió del sector públic serà una qüestió tècnica i no ideològica.
Uns altres autors, com Stiglitz (1988), consideren que la popularitat de lenfocament basat en les deficiència del mercat ha portat a utilitzar-les per a justificar molts programes públics, però que una justificació daquest tipus no passa de ser en molts casos retòrica.
En definitiva, les deficiències pròpies del mercat porten a plantejaments distints davant la mateixa qüestió. Els plantejaments, els podem sistematitzar des dun punt de vista lògic de la manera següent:
1. Lexistència de les imperfeccions, les fallades i les limitacions del mercat són condició necessària per a la intervenció del sector públic en leconomia.
Es tracta duna posició pròpia dels partidaris del principi de subsidiarietat del sector públic en leconomia. La presumpció, que admet prova en contra, és que, en principi, és millor lactuació privada. Com hem vist, lequilibri del mercat se suposa eficient en el sentit de Pareto, i solament si es demostra lexistència de les deficiències del mercat, i en funció de la magnitud daquestes, estarà legiti-mada lactuació del sector públic per a corregir-les.
Caldria tenir en compte que fins i tot en el cas que no hi haguera fallades en lassignació de recursos que fa el mercat, el sector públic pot haver dinterve-nir per a corregir lestat de distribució de la renda i la riquesa que determina el mercat, o per a aconseguir una senda estable i desitjada de creixement econòmic, com hem vist en el capítol 1.
2. Lexistència de les imperfeccions, les fallades i les limitacions del mercat són condició necessària, però no suficient, per a la intervenció del sector públic en leconomia.
Aquest plantejament parteix de la posició anterior, però afegeix que a més cal comparar, en tot cas, les deficiències relatives entre ambdós sectors, el públic i el privat. Apunta al fet a què ens referim en el darrer apartat, que no sempre la intervenció pública pot corregir la divergència observada entre el funcionament del mercat real i el model teòric o les demandes ciutadanes. El sector públic té també les seues pròpies limitacions i és incorrecte metodològicament comparar situacions reals i imperfectes, les del mercat, amb un sector públic idealitzat.
3. Lexistència de les imperfeccions, les fallades i les limitacions del mercat no és condició necessària ni suficient per a la intervenció del sector públic en leconomia.
Els partidaris daquesta posició rebutgen qualsevol principi de subsidiari-etat en les relacions entre el sector públic i el sector privat. Ambdós sectors, junt amb el tercer sector, constitueixen mecanismes de decisió dels ciutadans duna comunitat amb característiques, camps dactuació i funcions pròpies. En aquest plantejament, no cal que els altres sectors tinguen deficiències per a justificar lexistència de cap sector. Es tracta de posar el sector públic al mateix pla que el sector privat.
El que sí que hi ha dhaver és una complementarietat aplicable a tots els mecanismes de decisió. És a dir, les deficiències dun sector poden i han de ser corregides pels altres sectors. Així, el sector públic pot i ha de corregir les defi-ciències del sector privat, i a linrevés.
Ens sembla més atraient aquest tercer plantejament perquè ens permet abandonar una vella discussió que potser ha servit de ben poc i ha consumit molts recursos intel·lectuals, i també perquè, en última instància, tant les actuacions del sector privat, com les del sector públic, tenen com a legitimació les preferències ciutadanes.
2.3 Modalitats de fallades del mercat
Després danalitzar el concepte de les deficiències del mercat, cal que abor-dem ara la tipologia daquestes deficiències. Són variats els criteris per a classificar aquestes deficiències, de manera que les agrupacions de deficiències que sorgei-xen poden canviar segons el criteri escollit. Nosaltres optem per presentar-les sense realitzar cap agrupació segons algun criteri, però sí que aclarim on rau la deficiència del mercat en cada cas i, per tant, donem al lector les indicacions de com es podrien agrupar en funció del criteri escollit. Les deficiències que hem triat, doncs, que no en suposen cap llista exhaustiva, són les següents:
1) Deficiències en la competència
2) Efectes externs
3) Béns públics
4) Necessitats tutelars
5) Informació imperfecta
6) Absència de mercats per al valor dopció
7) La tirania de las petites decisions
8) Distribució de la renda i la riquesa
9) Desequilibris dels mercats: retards temporals
10) Deficiència en la composició i el ritme del desenvolupament econò-mic.
Vegem amb algun detall on rau la deficiència en el funcionament del mercat en cada cas, tot i que algun daquests es veuran més detalladament en capítols posteriors casos de l1 al 4.
1) Deficiències en la competència
Hem de distingir dues situacions distintes en aquest cas:
1a) Situacions degudes al reduït nombre dempreses participants en el mercat.
Es tracta de mercats en què es donen situacions de monopoli o oligopoli per lexistència de barreres dentrada al mercat, que poden ser de molts tipus. Es trenca ací el supòsit dempreses preu-acceptants que no influeixen en els preus de mercat i que, per efecte de lamenaça de la competència, igualen els preus als seus costos marginals. Es produeix una pèrdua de benestar ineficiència, perquè els preus tendiran a ser superiors als seus costos marginals i loutput, menor del que es donaria en el mercat perfectament competitiu. A més, labsència de com-petència acaba introduint una ineficiència en els processos productius daquestes empreses a causa de la falta destímul per a minimitzar costos. Aquest és un clar exemple dimperfecció del mercat real, per incomplir un supòsit clau del model teòric que produeix una clara divergència en termes de leficiència paretiana del mercat en competència perfecta.