En diverses ocasions hem assenyalat com el valor daquestes apologies rau no tant en la seua qualitat literària com en la riquesa dinformacions directes que donen del procés dexpulsió. Però aquesta asseveració, que no deixa de ser certa i així és declamada pels seus autors, amaga també un dels principis essencials sobre els quals sassenten aquests escrits. Tot i que des de la perspectiva de la historiografia actual classifiquem aquestes obres com apologies, els mateixos apologistes fugen daquesta consideració, perquè malgrat el fantàstic i sobrenatural dels miracles que es van seguir en la decisió i execució de lexpulsió, res daixò és exageració, perquè ells són testimoni fidel de la veracitat de tot allò, i van estar allí i ho van veure amb els seus ulls, element fonamental per a la historiografia de lèpoca. Ja sha comentat com Antonio del Corral declara que el que es llegirà en la seua Relación és la veritat, «pudiéndola yo manifestar y publicar con mejor título que muchos, por averme hallado en la ocassión haziendo el oficio de tiniente de maestro de campo general», i una cosa molt semblant aclareix Méndez de Vasconcelos en dir que:
A mucho arrisca el crédito estimado,
El que escribe las cosas que no vido,
Pues pudo fácil ser de otro engañado,
Que en dezir la verdad no fue cumplido.
Que escribir lo presente, y lo passado,
Por relación, y sin certeza, ha sido
Causa, que en escritores ponga mengua
La cortadora, libre, y mordaz lengua.
Y bien se han visto en esta historia mía
Varias, y desconformes relaciones,
Que a no averlas visto, quedaría
Metido en confusión de obligaciones.
Aquel, que en la verdad de otro confía,
Con variedad tan grande de opiniones,
Pierde reputación, y sólo aspira
A dar un alma al cuerpo de mentira.
El vincle de la veracitat tanca així els respectes daquests escrits, que es presenten en tot moment no com a ficcions i gran part dels poemes èpics ho són, sinó com a cròniques audaces desdeveniments certs i extraordinaris. El rei, la pàtria i la fe apareixen així indissolublement units, formant un tot coherent dimplicacions polítiques, tan evidents com clars estan els termes daquella justificació. Els moriscos eren uns heretges traïdors, mereixedors de la sort que havien corregut i és que, com en cap altra part com en les apologies de lexpulsió, es poden observar expressades amb tanta llibertat i aferrissament les crítiques contra la comunitat morisca.
Les referències són tan nombroses, i inherents als textos que ací es recullen, que sobren els exemples. Aquesta comunitat, transformada en un sol morisc arquetípic, perquè tots són un, és identificada amb lenemic a batre, bé siga el descendent dels antics invasors o simplement laltre. En la construcció del mite, el monstre sanimalitza, es cosifica, es vitupera i, a la fi, es deshumanitza, es diu que és massa nombrós, que és massa ric, que és massa perillós. Lassimilació sha intentat, però tot pacte és impossible a causa del seu comportament. La conversió no existeix, i atès que no sha pogut desterrar «el morisc», sexpulsa la persona, no sense objeccions cristianes. Perquè el que es vol deixar clar des dun principi és que ni el rei ni els seus ministres haguessen volgut fer-ho, però shi han vist obligats perquè el mateix morisc ha demanat que lataquen, amb el seu comportament, la seua insolència i, en darrer terme, amb la seua traïció.75 Els apologistes parteixen així duna postura ideològica preconcebuda, dirigint el text en una direcció coneguda i esbiaixada, destinada al fi que es persegueix, perquè com assenyala Manuel Ruiz Lagos, «la historia que se canta es la desgracia, que no triunfo, de la nación morisca, el espíritu de epopeya queda reservado para aquellos que logran la victoria y restablecen el esplendor del linaje».76
Però tampoc hem de caure en lextrem. Els escriptors de lexpulsió dels moriscos van ser conscients de lexageració, però tampoc treballaven a sou del rei. En la poètica i narració del Segle dOr, i en especial a partir de 1610, el gust per lús de la gesta militar com a base per a la composició literària va ser una constant. El mateix Góngora cantaria una Oda a la toma de Larache, i Lope de Vega portaria al teatre El Brasil restituido. La perspectiva de les modes literàries no sha de deixar mai de considerar, com tampoc un element primordial en les composicions daquest període, a saber, el concepte de «la religió i el profit». El tema del triomf basat en la fe serà repetit fins a la sacietat en aquests anys, i no sols utilitzat pels apologistes de lexpulsió, que no fan sinó inscriures dins duna tendència més general i coneguda.77 Daquesta manera el lector daquestes obres no sha daproximar a elles amb idees preconcebudes, perquè contenen una riquesa de matisos molt més gran del que la seua façana dóna a entendre.
CRITERIS DEDICIÓ
La present edició va nàixer de linterès per agrupar diferents obres literàries centrades en lexpulsió dels moriscos que, per la seua limitada extensió, difícilment haguessen pogut comptar amb una publicació per separat. En origen es va plantejar la inclusió dun setè treball, corresponent al manuscrit anònim Mss/10577 de la Biblioteca Nacional de Madrid, però del seu estudi detallat es va desprendre el fet de ser una còpia parcial del llibre X de la Década de Gaspar Escolano, per la qual cosa finalment hi ha estat rebutjat. Pel que fa a lordre daparició de les obres dins daquest volum, sha preferit prescindir de lordre cronològic de composició i disposar-les de manera que es facilite una lectura més comprensible i coherent, dacord amb el contingut de cadascuna delles. Dacord amb aquest principi sha col·locat en primer lloc la Relació de Maximilià Cerdà de Tallada, ja que constitueix el relat més breu, però també desapassionat, de tots els que sinclouen. A continuació figura la Relación del rebelión dAntonio del Corral, que aborda duna forma senzilla el procés dexpulsió i facilita un aproximament més preparat a la molt més complicada Liga deshecha de Méndez de Vasconcelos. Després daquesta última sinsereix lExpulsión de los moriscos rebeldes de Pérez de Culla, ja que en centrar-se a abordar la reducció dels últims moriscos del regne de València tendeix a completar cronològicament el desenvolupament dels esdeveniments llegits amb anterioritat. Darrere se situa el Diálogo de consuelo. El seu contingut es deté a caracteritzar la situació immediatament posterior a lexpulsió, i les seues conclusions i judicis de valor semblen ser el colofó més adequat possible. En darrer lloc sordena el Ragionamento de Cosimo Gaci, en aportar un exemple de la projecció de lexpulsió en làmbit international. Pel seu contingut eminentment justificatiu tal vegada podria haver figurat en primer lloc, però donada la dificultat de lidioma sha preferit desestimar aquesta possibilitat.
La Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos és una transcripció de lúnic exemplar conegut de lobra, contingut en el llibre 77 (ff. 201r al 217v) de lactual Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València. En aparèixer de forma desordenada, sha alterat lordre de foliació original, atès que duna altra forma la seua lectura hauria resultat incomprensible. Pel fet que es tracta duna còpia única, i pel seu estat de conservació, ha estat impossible completar algunes paraules massa oxidades o perdudes en els marges, assenyalades en ambdós casos amb el terme trencat entre claudàtors. De la mateixa manera el caràcter desborrany que té el manuscrit original planteja lexistència despais en blanc on posteriorment hauria dhaver estat inclosa una informació que, a la fi, no apareix. En aquest cas shan marcat els buits amb el terme en blanc entre claudàtors.
CRITERIS DEDICIÓ
La present edició va nàixer de linterès per agrupar diferents obres literàries centrades en lexpulsió dels moriscos que, per la seua limitada extensió, difícilment haguessen pogut comptar amb una publicació per separat. En origen es va plantejar la inclusió dun setè treball, corresponent al manuscrit anònim Mss/10577 de la Biblioteca Nacional de Madrid, però del seu estudi detallat es va desprendre el fet de ser una còpia parcial del llibre X de la Década de Gaspar Escolano, per la qual cosa finalment hi ha estat rebutjat. Pel que fa a lordre daparició de les obres dins daquest volum, sha preferit prescindir de lordre cronològic de composició i disposar-les de manera que es facilite una lectura més comprensible i coherent, dacord amb el contingut de cadascuna delles. Dacord amb aquest principi sha col·locat en primer lloc la Relació de Maximilià Cerdà de Tallada, ja que constitueix el relat més breu, però també desapassionat, de tots els que sinclouen. A continuació figura la Relación del rebelión dAntonio del Corral, que aborda duna forma senzilla el procés dexpulsió i facilita un aproximament més preparat a la molt més complicada Liga deshecha de Méndez de Vasconcelos. Després daquesta última sinsereix lExpulsión de los moriscos rebeldes de Pérez de Culla, ja que en centrar-se a abordar la reducció dels últims moriscos del regne de València tendeix a completar cronològicament el desenvolupament dels esdeveniments llegits amb anterioritat. Darrere se situa el Diálogo de consuelo. El seu contingut es deté a caracteritzar la situació immediatament posterior a lexpulsió, i les seues conclusions i judicis de valor semblen ser el colofó més adequat possible. En darrer lloc sordena el Ragionamento de Cosimo Gaci, en aportar un exemple de la projecció de lexpulsió en làmbit international. Pel seu contingut eminentment justificatiu tal vegada podria haver figurat en primer lloc, però donada la dificultat de lidioma sha preferit desestimar aquesta possibilitat.
La Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos és una transcripció de lúnic exemplar conegut de lobra, contingut en el llibre 77 (ff. 201r al 217v) de lactual Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València. En aparèixer de forma desordenada, sha alterat lordre de foliació original, atès que duna altra forma la seua lectura hauria resultat incomprensible. Pel fet que es tracta duna còpia única, i pel seu estat de conservació, ha estat impossible completar algunes paraules massa oxidades o perdudes en els marges, assenyalades en ambdós casos amb el terme trencat entre claudàtors. De la mateixa manera el caràcter desborrany que té el manuscrit original planteja lexistència despais en blanc on posteriorment hauria dhaver estat inclosa una informació que, a la fi, no apareix. En aquest cas shan marcat els buits amb el terme en blanc entre claudàtors.
Pel que fa a la Relación del rebelión dAntonio del Corral y Rojas, sha utilitzat com a base per a la seua transcripció lexemplar R/5784 de la Biblioteca Nacional de Madrid prenent la taxa, no inclosa en ella, de la còpia R/12771 de la mateixa. El segon text comprès en el volum original, titulat Tratado de advertencia de guerra, ha estat eliminat per constituir un document no directament relacionat amb lobjecte daquesta edició. Els escolis que presenta loriginal han estat incorporats entre claudàtors al començament de cada paràgraf quan açò ha estat possible, i la resta sha situat entre el cos del text a laltura de la mateixa línia en què apareixen en lesmentada còpia. La fe derrates ha estat eliminada després dintroduir les correccions en el text.
El trasllat de la Liga deshecha de Méndez de Vasconcelos sha fet a partir de lexemplar R/4632 de la Biblioteca Nacional que en el seu dia va ser digitalitzada per a la Colección Clásicos Tavera. En el seu cas shan completat els fragments de text perduts mitjançant la comparació amb lexemplar que es guarda a la Reial Acadèmia de la Història de Madrid (4-1-9-1377), i la fe derrates eliminada després defectuar les modifications pertinents.