LExpulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y muela de Cortes ha estat transcrita dacord amb lexemplar que es guarda a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (I-13/131), però a causa del seu mal estat de conservació ha hagut de ser completada amb la consulta de les còpies R/2166, R/6531 i R/10949 de la Biblioteca Nacional, a més de amb el facsímil publicat el 1979 per les Llibreries París-València. De lestudi de totes elles es desprèn que la còpia R/10949 és lúnica que incorpora per complet les pàgines de ledició original, els poemes preliminars de les quals apareixen parcialment eliminats en la resta de documents consultats.
Quant al Diálogo de consuelo de Juan Ripol, només ha estat possible la seua transcripció a partir de lexemplar R/28061(1) de la Biblioteca Nacional, on apareix cosit a la Memorable expulsión de fra Marcos de Guadalajara. Finalment, el Ragionamento de Cosimo Gaci ha estat traslladat des del manuscrit original 589 de la Sèrie I del Fons Borghese de lArxiu Secret Vaticà. Aquesta còpia, lenquadernació del qual apareix blasonada amb les armes del papa Pau V, ha estat comparada amb una segona conservada a la Biblioteca de lAbadia de Montserrat (Mss. 615), pertanyent en origen al comte de Castro. Daquesta tasca ha succeït la incorporació de quatre folis originals que no apareixen en la còpia del Vaticà i contenen la dedicatòria de Gaci al rei. De la seua comparació es conclou també que ambdues còpies van ser preses dun text príncep desconegut, ometent-se en els dos casos paraules o parts de frase. En aquest cas sha optat per incorporar en cursiva sobre el text del Vaticà les variants del de Montserrat, a fi de poder presentar una redacció el més pròxima possible de loriginal.
En la transcripció dels sis textos sha respectat al màxim els originals, mantenint totes aquelles grafies que no incideixen directament sobre la comprensió dels mateixos. Sha regularitzat així lús de i/u consonàntiques, desenvolupant les abreviatures i normalitzant la puntuació, menys en el cas de les dues compositions poètiques, on sha preferit mantenir en ordre original a fi de no alterar la mètrica, ajustant només lús de dos punts al final destrofa. Les parts del text que no han pogut ser transcrites a causa del deteriorament del document original, així com els espais en blanc, han estat assenyalades entre claudàtors. Els canvis de pàgina en loriginal shan indicat mitjançant la col·locació de barres (ǁ). Les notes al peu han estat restringides en tots els casos. El tractament complet de les nombroses referències històriques, mitològiques i onomàstiques que contenen hauria desbordat els límits plantejats per a aquesta edició, per la qual cosa sha optat per glossar només els personatges contemporanis que han pogut ser identificats, aclarir aspectes que afecten la comprensió dels relats i marcar els moments en què els apologistes aporten informacions relacionades amb lexpulsió que difereixen de les fonts oficials.
ABREVIATURES
ABREVIATURES
ACA Arxiu de la Corona dAragó
DV Diversos Varia
AGS Archivo General de Simancas
CMC Contaduría Mayor de Cuentas
E Estado
GA Guerra Antigua
AHN Archivo Histórico Nacional
SN Sección Nobleza
¶ 1 H. LAPEYRE, Geografía de la España morisca, València, 1986 (1a ed. Paris, 1959), pp. 65-80 [nova edició, Publicacions de la Universitat de València-Editorial Universidad de Granada-Prensas Universitarias de Zaragoza, València, 2009.]
¶ 2 IBÍD., pp. 121-244. Lexpulsió a Castella començaria al gener de 1610 i es prolongaria amb alts i baixos fins a començament de 1614. Els moriscos aragonesos i catalans serien expeHits entre juny i setembre de 1610.
¶ 3 M. A. DE BUNES, Los moriscos en el pensamiento histórico, Madrid, 1983, pp. 13-22.
¶ 4 J. BLEDA, Corónica de los Moros de España, València, 2001 (1a ed. València, 1618). Estudi introductori de B. Vincent i R. Benítez Sánchez-Blanco, pp. 13-16.
¶ 5 J. BLEDA, Defensio fidei in causa neophytorum, sive Morischorum Regni Valentiae, totisque Hispaniae. Et Tractatus de iusta Morischorum ab Hispania expulsiones,València, 1980 (1a ed.València, 1610).
¶ 6 M. LOMAS CORTÉS, La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón. Política y administración de una deportación (1609-1611), Terol, 2008, pp. 18-38.
¶ 7 El fet que la Corónica fos publicada després que apareguessen almenys una dotzena de relats i justificacions sobre lexpulsió, va limitar loriginalitat i perspectives des de les quals Bleda podia abordar la qüestió, per la qual cosa va decidir confeccionar una obra més general i de múltiples facetes, en què lestudi de lexpulsió queda en certa mesura relativitzat. J. BLEDA, Corónica..., Estudi introductori, pp. 24-38.
¶ 8 G. AGUILAR, Expulsión de los moros de España, Alcalá de Guadaira, 1999 (1a ed. València, 1610). Estudi preliminar i edició de Manuel Ruiz Lagos, p. 46.
¶ 9 G. ESCOLANO, Década primera de la historia de Valencia, València, 1972 (1a ed. València, 1611), col. 1732 en endavant.
¶ 10 Aquesta tipologia saproxima, per tant, a la significació daltres gèneres populars del moment, com puga ser la festa cortesana. F. RODRIGUEZ DE LA FLOR, «Efímero de Estado. Fracaso y anulación del régimen conmemorativo: las relaciones de fiestas», en Barroco. Representación e ideología en el mundo hispánico (1580-1680), Madrid, 2002, pp. 161-185; Anònim, Relación de los sucedido en la ciudad de Valladolid desde el punto del felicísimo nacimiento del príncipe don Felipe,Valladolid, 2005 (1a ed. Valladolid, 1605). Pròleg de Patricia Marín Cepeda, pp. 13-15.
¶ 11 L. DE GUZMÁN, Reyna católica: vida y muerte de Doña Margarita de Austria, reyna de Espanna, Madrid, 1617, f. 195. La historiografia del moment va tendir a concedir a la reina Margarida un paper determinant en la decisió dexpulsar els moriscos. Aquesta influència no ha quedat reflectida en la documentació. Tot i que Luis de Guzmán va titular el seu vintè capítol «Nace el infante don Fernando, enferma, y convalece el Príncipe nuestro señor. Ocúpase la Reyna nuestra señora en obras de caridad. Determínase Su Majestad echar los Moriscos de sus Reynos, en que tuvo buena parte la Reina nuestra señora», en ell no es farà sinó exposar el resum de diferents idees apuntades amb anterioritat, que semblen aproximar-se a la redacció de les obres de fra Marcos de Guadalajara y Xavier.
¶ 12 Tot i que Pedro Aznar Cardona apareix com a autor de lExpulsión justificada, en realitat no va fer sinó transcriure les lliçons de teologia del seu oncle fra Jerónimo Aznar, com ell mateix assenyala en el pròleg dedicat al doctor Pedro López, Expulsión justificada de los moriscos españoles, y suma de las excellencias Christianas de nuestro Rey, don Felipe el Católico Tercero deste nombre, Osca, 1612.
¶ 13 M. A. DE BUNES, Los moriscos..., pp. 38-40. P. AZNAR CARDONA, Expulsión justficada, segona part, f. 115. Aquest autor també assenyalarà, encara que amb la mateixa manca de proves directes, la mediació capital de Margarida dÀustria.
¶ 14 D. FONSECA, Justa expulsión de los moriscos de España, con la instrucción, apostasía y trayción dellos, y respuesta a las dudas que se ofrecieron acerca desta materia, Roma, 1612.
¶ 15 B. VERDÚ, Engaños y desengaños del tiempo, con un discurso de la expulsión de los moriscos, Barcelona, 1612.
¶ 16 M. A. DE BUNES, Los moriscos..., pp. 40-45. Aquesta mateixa idea és recollida en laltra aportació fonamental per a lestudi daquests documents. M. L. CANDAU CHACÓN, Los moriscos en el espejo del tiempo. Problemas históricos e historiográficos, Huelva, 1998, p. 30.
¶ 17 J. L. DE ROJAS, Relaciones de algunos sucesos postreros de Berbería, Lisboa, 1613; J. RI-POL, Diálogo de consuelo por la expulsión de los moriscos, Saragossa, 1613; A. DEL CORRAL Y ROJAS, Relación del rebelión y expulsión de los moriscos del Reyno de Valenciđ,Valladolid, 1613.
¶ 18 J. BLEDA, Corónica..., Estudi introductori, p. 25.
¶ 19 J. DE SALAZAR, Politico Española, Madrid, 1997 (1a ed. Logronyo, 1619), pp. 73-135.
¶ 62 B. LERONARDO DE ARGENSOLA, Rimas, Madrid, 1950, Estudi preliminar de José Manuel Blecua, tom I, p. 41; t. II, p. 187.
¶ 63 G. PÉREZ DE HITA, Historia de los bandos zegríes y abencerrajes (Primera parte de las guerras civiles de Granada), Granada, 1999 (1a ed. Saragossa, 1595).
¶ 64 En realitat aquesta obra sinscrivia dins de la feble, i escassa dexemples, obertura a la creació literària moderna iniciada anys enrere por alguns elements provinents de lespectre jurídic. En això els continguts teològics, classics i patristics, heretats per la formació professional dels escriptors, tindran una importància fonamental a lhora delaborar el discurs. Aquestes idees es poden seguir en J. M. PELORSON, Los letrados juristas castellanos bajo Felipe III, Valladolid, 2008 (1a ed. Le Puy-en-Velay, 1980), pp. 355-373.
¶ 65 G. M. CRESCIMBENI, Lhistoria della volgar poesia, Roma, 1714, llibre V, p. 447.
¶ 66 P. RICCIARDI, Poesie volgari e latine in morte di Cosimo de Medici, Florència, 1574.
¶ 67 C. GACI, Poetica descritione dintorno allinventioni della sbarra, combattuta in Fiorenza nel cortile del Palagio de Pitti in honore della serenissima Signora Bianca Capello, Gran Duchessa di Toscana, Florència, 1579; IBÍD., Epitalamio nelle Nozze del Principe di Mantova e Leonora de Medici, Florència, 1584. Daquesta etapa encara es conservaria una tercera obra manuscrita, citada per lerudit Antonio Magliabecchi. Es tracta de les Canzone a Cosimo de Medici Granduca di Toscana. Citat per D. MORENI, Bibliografia storico-ragionata della Toscana, o sia Catalogo degli scrittori che hanno illustrata la storia delle città, luoghi, e persone della medesima, Florència, 1805, tom I, p. 403. IBÍD., Serie dautori di opere risguardanti la celebre famiglia Medici, Florència, 1826, p. 143.
¶ 68 C. GACI, AllHlustńssimo et reverendissimo signor patrone mio colendissimo il signor cardinale Montalto, Roma, 1586; IBÍD., Dialogo di Cosimo Gaci nel qualepassati in prima alcuni ragionamenti tral molto illustre et reuerendissimo monsignor Giouanangelo Papio et lautore, dintorno alleccellenza della poesia si parla poi delle valorose operationi di Sisto V p.o.m. et in particulare del trasportamento dellobelisco del Vaticano. Con alcune allegorie al componimento di quella gran macchina accomodate, Roma, 1586.
¶ 69 C. GACI, Assunzione di Nostro Signor Papa Clemente VIII. Canzoni, Roma, 1592.
¶ 70 F. RIBERA, La vita della B. Madre Teresa di Giesú, fondatrice degli scalzi Carmelitani. Composta dal Reverendo padre Francesco Rivera, della Compagnia di Giesú, e transportata dalla spagnuola nella lingua italiana dal signor Cosimo Gaci, Roma, 1603. Vegeu M. T. ROSSI, «Presencia de Santa Teresa y de la Reforma carmelitana en la Biblioteca Barberini (siglo XVII)», Revista de filología románica, 3, 1985, pp. 257-274. Segons aquesta autora, Gaci traduiria la totalitat de les obres teresianes, p. 262.