amarra! interj. «Y a hon li dirichixc la carta? / Posa el sobre: A la señora / doña Lúsia Verdolaga, / difunta, por el infierno / en el Purgatorio... / Amarra!» (Ovara, 1879a: 24). NR. En aquest context indica una actitud de sorpresa.
amarrit adj. avariciós, gasiu. «en un real, un home, / si sap les coses medir, / pot sustentar una dona / i sobrar-li per a anís. / Jo sé un home que sustenta, / i és en València dels rics, / una dona en sis dinés, / i és lo tal tan amarrit / que, perquè no previngué / què almorzar, un cert matí, / dels sis dinés per als dos, / denotant que era roín, / li pegà damunt del ventre / catorze o quinze pessics» (Morlà, 146). Acc. NR. Si no és una errada o una variant damarrar, el sentit recorda més aviat el daquest verb parònim, i evoca la formació de ladjectiu agarrat gasiu ().
ambo m. parella. «No els veu que ya formen ambo? / (...) els chics demanen casaca» (Alapont, 1869: 13). Acc. NR. Metàfora. Evoca el joc de la loteria.
amic del gafaüt loc. lladre. «Sempre he callat com un mut, / y may he dit als que roben / sinó amics del gafaüt» (Tabalet, 207), «Pos no ha tengut pocs empleos! / Tots lograts en un minut. / Nunca falten sirineos / als amicsdelgafaüt» (Bernat i Baldoví, 1857: 16). Loc. NR. gafaüt.
amigatxoamigatxo m. i f. amic, amiga. «Ell me va dir: Amigacho, / si el vol, bé sel pot quedar» (Branchat, 61), «Os ha agradat, amigachos? / No és la pura veritat?» (ibid., 90), «encontrí a hu / molt pobre y molt desgarrat. / Me digué: A hon se va, amigacho? / Yo li responguí a linstant: / A lo mateix que vosté» (ibid., 94), «Per mon vot faças primer / la operació que anuncià / un gran amigacho meu» (Tio Bernat, 5), «ajudant-li sempre les sehues companyeres y amigages» (Espardenya, 16). NR al DIEC i ND. En aquests exemples el grau damistat que representa és variable: en el segon i quart es fa referència a bons amics, i en el primer i tercer a persones que sacaben de conéixer. Sobre això, vegeu DCVB (I, 627), MGad. i Quintana (1976-80: 113). També saplica a persones de gènere femení, a pesar que en el DCVB només es recull en masculí. El sufix -atxo atorga un matís col·loquial o familiar al mot. En castellà amigacho és rar i té un caràcter despectiu amigote (Seco et al., 1991: 278).
amo, -aamo, -aamo, -a loc. mestressa dun bordell. «Una volta en el niu (...), aconsellaes per la encarregà o ama dels nius, desgarren y hasta cremen les cartilles que per a llechir els porten alguns mestres qu·han estudiat en lhospital lasignatura de higiene» (Llombart, 1877: 270). Acc. NR. I simplement ama (Pomares, 1997: 24); també en largot castellà (Besses, 1905: 21; Martín, 1979: 26; Sanmartín, 1998a: 35; Carbonell Basset, 2000: 22; Chamorro, 2002: 86). amo, -aamo, -a loc. persona afavorida, preferida o dominant en un assumpte o situació. «Però com Gimo del Portal era lamo del carjofar (...), perquè havia sabut assentar millor les bases, may pogueren ells alçar lo cap» (Rondalla, 29). NR al DECat ni al DIEC i ND. Metàfora plàstica i visual. Cf. amo del garbanzar se dize por burla de quien es dueño de algo pobre y baladí (Martínez Sevilla, 1976: 21).
amoixcar-se amoscar-se.
amolador -doraamolador -dora adj. crític, censor. «la chunta redactora, amoladora y criticadora del Mole» (El Mole, 1837: I, 380). amolador -dora adj. redactor de la revista El Mole. «eixos periodistes que diuen amolaors o del Mole» (ibid., 217). Mot NR al DIEC. Accs. NR. La qualificació damoladora que la junta redactora de El Mole saplica, aprofita el joc paronomàsic per tal de fer referència a lesperit crític de la revista. amolar.
amolaramolar tr., intr. i prnl. amoïnar(-se), molestar(-se) molt, fastiguejar(-se). «I a un home el fan ser goleta, / i aixina el van amolant» (Martí, 1996: 79), «Perqu·és cosa que me amola / estar molt de temps asentat» (Milacres, 190), «Algú se riurà, però, en cambi, ploraran molts (...). Al que li toque que samole» (La sota de bastos, núm. 1, p. 2), «Lo que fas tu és amolar, / perquè cuant te batecharen, / nom te degueren posar» (Ensisam, 391). Mot NR al DIEC, acc. NR al DECat i ND. A la Codonyera fotres (Quintana, 1976-80: 105). amolar tr. i intr. criticar, censurar, reprovar, blasmar. «tots aquells que posen tots els pensaments en amolar a tots els que parlen de tots els seus desbarros» (El Mole, 1837: II, 90), «no·t riuràs del Mole (...), perquè El Mole tamolarà a tu sent voltes ans que tu ensomies en clavar-li a ell la ungla» (El Mole, 1837: I, 126), «Uns dien que lachuntament li habia donat dos mil duros a la chunta del Mole, per a que no amolara més» (El Mole, 1840-41: I, 372). amolar tr. castigar, punir. «El marqués del Tremolar / bo per a autoritat és (...). / Dabant dell ningú marmola. / Al que delinquix lamola / y el multa sinse remey» (Melonar, 89), «yo sóc / el qu·ara a vosté li clava / (...) una multa (...). / Ya vorà si yo aprofite / per a amolar-lo» (Millàs, 1884a: 25). amolar tr. matar. «men vinc a tancar dins de Valènsia, per si·s cas sacosten [els carlins]. No tingau por, valensians, que así està Pataca Grosa (...), y si aplega el cas, farà tant com tots, si no lamolen avans» (El Mole, 1837: II, 264). Accs. NR (2, 3, 4). amolar prnl. sofrir un dany, aguantarlo, fotres. «Epitafi. / Yo, El Mole, así dins mamole, / descansant, a pesar meu (El Mole, 1837: I, 334), «Seguim-los moatros. / Ba! / Pos no has ouït que no volen?... / Toca avant, y que samolen» (Lladró, 1858c: 24), «Puix allí a hon hi a verdadera fe (...) el Nostre Senyor se mostra bondadós, esplèndit y lliberal, però no com molts lliberals de hui, que la volen tota per a dells, y els atres que samolen» (Tipos, 143). Acc. NR al DCVB ni al DIEC, 1a doc. En largot castellà amolar (amuelar) fastidiar; molestar; perjudicar (Besses, 1905: 22), i amolarse aguantarse, fastidiarse (Martín, 1979: 27). En castellà, Sanmartín (1998: 39) deriva aquestes accepcions damolar afilar, per les molèsties que pot ocasionar aquesta activitat. En el cas del valencià, però, per al concepte afilar és més corrent esmolar. Per això, el nostre amolar, si no és un manlleu del castellà, podria partir del substantiu mola cosa massissa i de gros volum, per analogia amb la molèstia, damnatge i aclaparament lògics que ocasiona un gran pes, una mola.
amolatiu adj. molest, descoratjador. «Però ni en castellà, ni en valensià, ni en lletí, ni en llengua alguna me donà sinó resultats... negatius y... amolatius» (Tabalet, 153). Mot NR. Derivat de mola.
amollaramollar tr. i intr. pagar, lliurar, una quantitat de diners. «Pague luego diez ducados; / y allí els hagué de amollar / con la pepita del alma» (Civera, 1820: 23), «pués en tots los pleits triunfaba / qui més solia amollar» (ibid., 81), «que els tornaren els dinés que habien amollat» (El Mole, 1840-41: I, 236). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. En el DCVB (I, 635) es recull només en balear. A Anna, amollar soltar, pagar (Martí, Aparicio, 1989: 17); també a Sinarcas (Palomares, 1981: 247). amollar tr. dir. «Inglés! No me parles dells. / Vacha un llenguache grasiós! / U ne ve así (...) / que verts me torna els cabells. / Ell amolla uns garabatos / que (...) ningú lentén» (Colom, 1875: 16), «per les moltes boles qu·amollen» (Ensisam, 475). Acc. NR al DECat ni al DIEC. Viu a Alacant (Segura, 1996: 113). Metàfores fonamentades en la idea de deixar anar una cosa que es tenia agafada o que es retenia. amollar intr. arrancar a córrer. «puchà a caball (...) y (...) amollà a escape per aquells carrers» (Donsaina, 95). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. amollar intr. anar, marxar, encaminar-se (una persona a un lloc). «Y enseguida agarra la campaneta, y amolla davant del bon saserdot cap a laltar machor» (Sueco, 23). Acc. NR. Hi ha un desplaçament semàntic, des del moment que és la mateixa persona qui «es deixa anar», qui marxa, i no quelcom que aquesta retenia.
amontonar amuntonar.
amorraramorrar tr. acostar, atansar molt alguna cosa. «Yo li amorrí en el instant / que·l vaig veure, la escopeta / al pit» (Leon, 1808: 6). amorrar tr. fer. «Amorram un cariñet / ara qu·estem a soletes... / Nelo, no me comprometes. / (...) Taprecie y tendria ganes / de pegar-te un fort abràs» (Merelo, 1864: 9v). amorrar prnl. anar, marxar, dirigir-se cap a una direcció, acostar-shi. «el Verderol mou dretet a Moncada; dallí samorra cap a Burchasot» (El Mole, 1837: II, 255), «el tal escribent sormechà alguns coneiximens en la cort, y samorrà cap a allà en lo camí entre cames» (El Mole, 1840-41: I, 186). Accs. NR. Verb derivat del substantiu morro, amb transformacions semàntiques del sentit literal damorrar, amb les idees de direccionalitat i daproximació.
amoscar / amoscar prnl. enutjar-se; disgustar-se. «No tamosques» (La nit que vénen els músics, 8), «Patrísia? / En Valènsia està. / Y cuant ve? / No serà pronte, / que·l tio... / Tort ix el conte; / tan tort que tindrem tortà. / Sospechar tu...? / No tamosques» (Palanca, 1871b: 3), «el que se amoixque (...) tendrà dos treballs» (El bou, núm. 3, p. 4). Mot NR al DIEC i ND al DCVB. Figura en Esc. En castellà, amoscarse molestarse, des del segle XVI (DCECH, I, 160). La metàfora deu procedir de la molèstia que provoquen aquests insectes, com en el castellà mosquearse (cf. Sanmartín, 1998a: 581).
amostassat -ada adj. irritat; disgustat.«Em pense que sen va Quico / un tantico amostassat» (Sainets il·licitans, 106). Mot NR. El recull Esc.; també en castellà, amostazarse (Moliner, I, 169). Segurament és un derivat de mostassa, amb el prefix a-, per associació metafòrica de la irritació i lenuig amb la picantor de la mostassa (cf. Chamorro, 2002: 89).
ample -aample -a adj. satisfet, ufà. «Ya tens a nòstron home més aconsolat, més ample, més desahogat que una comare» (El Mole, 1837: III, 69), «Lha vist? Més ample que un lobo / per dabant de mi ha pasat» (Escalante, I, 214). Cf. estar o posar-se (algú) més ample que llarg llenar-se de satisfacción, desvanecerse, engreirse, pagarse (EscLl., MGad.). La sensació espacial dextensió, damplària, sidentifica psicològicament amb la satisfacció i la ufanor personals. Lamplitud espacial proporciona una sensació de complaença, al contrari de langoixa i laclaparament que solen provocar els espais estrets. ample -a adj. esplèndid, generós, munífic. «El cas és que va morir / en molta hacienda y prou japes, / vivint sempre asacanat, / fet un pobre miserable, / quan podia haver gastat / desfrutant y regalant-se, / si fóra manco mesquí / y shavera portat més ample» (Troços, 114), «tenia la falta de no ser generós (...). Tenia el cor molt estret, y no sabia casi may mostrar-se ample en ningú» (Espardenya, 97). Accs. NR. Labsència de restricció espacial savé metafòricament amb la generositat econòmica, amb lactitud de la persona que no es veu comprimida, limitada, en la seua activitat vital per la dèria de restringir les despeses, destalviar.
ample -aample -a adj. satisfet, ufà. «Ya tens a nòstron home més aconsolat, més ample, més desahogat que una comare» (El Mole, 1837: III, 69), «Lha vist? Més ample que un lobo / per dabant de mi ha pasat» (Escalante, I, 214). Cf. estar o posar-se (algú) més ample que llarg llenar-se de satisfacción, desvanecerse, engreirse, pagarse (EscLl., MGad.). La sensació espacial dextensió, damplària, sidentifica psicològicament amb la satisfacció i la ufanor personals. Lamplitud espacial proporciona una sensació de complaença, al contrari de langoixa i laclaparament que solen provocar els espais estrets. ample -a adj. esplèndid, generós, munífic. «El cas és que va morir / en molta hacienda y prou japes, / vivint sempre asacanat, / fet un pobre miserable, / quan podia haver gastat / desfrutant y regalant-se, / si fóra manco mesquí / y shavera portat més ample» (Troços, 114), «tenia la falta de no ser generós (...). Tenia el cor molt estret, y no sabia casi may mostrar-se ample en ningú» (Espardenya, 97). Accs. NR. Labsència de restricció espacial savé metafòricament amb la generositat econòmica, amb lactitud de la persona que no es veu comprimida, limitada, en la seua activitat vital per la dèria de restringir les despeses, destalviar.