apatuscar tr. adobar, compondre, aplicat a objectes elaborats de manera matussera. «En atre temps els fusters (...) no eren més qu·uns mals aprenents, de modo que treballaven de tot, però no sabien fer casi res bé. Puix feen cayxes per a laixovar de les nòvies, ataüts per a els morts (...), y tot lo que·ls manaven, mes tan mal apatuscat y arreu que casi may aprofitava lo que feen» (Tipos, apèndix, 60-61). Mot NR al DIEC i ND. Al Maestrat, a València (DCVB, I, 757), a la Plana Baixa (González Felip, 1991: 57), a Calaceit (Blanc, Martí, 1994: 25); també en castellà col·loquial (DCECH, I, 294-295); el substantiu apatusc en Esc.; a la Codonyera apatusco badoc, ximple (Quintana, 1976-80: 105).
apencarapencar intr. realitzar o assumir una tasca poc grata, vencent les dificultats que tinga o la repugnància que cause. «estirar la pata duna de les sincuanta mil maneres a què sesposa a morir tots los dies, sinse ser picaor ni torero, tot aquell qu·en benefisi seu y del pròchim té qu·apencar en cuansevol ofisi u ocupasió dutilitat verdadera per a el públic» (Pare Mulet, 74). Mot NR al DIEC i ND al DECat, 1a doc. apencar intr. casar-se amb alguna persona poc grata o desagradable. «Home, apenque vosté en ella / y no siga cobardón. / Apencar... / Anda valiente. / A qui no li causa horror / la senserrà, els alifacs?» (Escalante, III, 319), «Aixina se envellireu, / y no haurà luego qui apenque en ninguna de les tres» (ibid., 454). Aquesta accepció és una concreció de la primera. Amb un sentit similar, apetxugar (Escalante, II, 133, 307). Coromines (DECat, I, 345) relaciona apencar amb penca i pencar treballar o esforçar-se molt en una faena. En castellà és també modern (DCECH, IV, 473). La significació dapencar i de pencar sembla justificar-se per penca tira de cuero con que se azotaba a los condenados (cf. Moliner, I, 211; II, 692; DCECH, IV, 473; DCVB, VIII, 412; Alonso Hernández, 1977: 598; Chamorro, 2002: 645-646; Hernández, Sanz, 2002: 376), extensió del sentit vegetal (fulla o branca carnosa de certes plantes) (cf. DECat, VI, 409). Per a interpretacions diferents sobre lorigen de pencar, vegeu Wagner (1924: 81) i Sanmartín (1998: 655).
apixavinat -ada m. i f. pixaví. «que, encara que [lamor] és déu, com diuen / eixos apixavinats» (Martí, 1996: 63). NR. Derivat del substantiu pixaví, amb el sufix -at, utilitzat en la formació dadjectius a partir de substantius, i el prefix a-. En la pràctica funciona com a sinònim de pixaví.
apolir tr. vendre. «Tenim la nostra llengua per a entendres (...): vendre, apolir» (Casanova, Martínez, 1995: 203). Mot NR al DIEC, acc. NR al DECat; 1a doc. (s. v. polir). En el DIEC (1995: 1443), Pomares (1997: 268), Vinyoles (1978: 141) i Wagner (1924: 85), polir vendre, robar. Pulir hurtar; vender figura ja en lantiga germania castellana, i igualment en largot francés polir furtar, vendre (cf. Hidalgo, 1737: 310; Alonso Hernández, 1977: 706; Sanmartín, 1998a: 706; DECat, VI, 645). Es parteix del significat literal de netejar, traure llustre, ja que quan el lladre ven la mercaderia robada, dalguna manera la «neteja».
apolilar tr. fer-se amb quelcom per a menjarsho. «que en allò que són gorreros, / lo que busquen és plegar / de sobra alguna casola, / bufen, y acabant sen van; / no, perquè si trahuen coques, / també les apolilaran» (Coloqui nou de lo que pasa en les nóvies, 2). Mot NR. Possiblement relacionat amb apolir (si no és una errada, apolilaran per apoliran).
aponentataponentat adj. enutjat, enfurismat. «Busques un atra fadrina / que aguante els caprichos seus. / (...) Tu hui estàs aponentà» (Garcia Capilla, 1873: 19), «Pe a socarrar-me un poc més / y acabar-me de apañar / faltaba eixa tonaeta. / Perquè vens aponentà. / (...) Deixam estar» (Escalante i Feo, 1900: 12). Acc. NR. Cf. estar algú aponentat de mal aire (Alberola, 1928: 105). Metàfora a partir de la idea de calor excessiva, associada als sentiments intensos.
apòstolapòstol m. pl. els dits de la mà. «No serà mala tollina / la que li caurà damunt / cuant els apòstols li tire...» (Milacres, 206). Acc. NR. Metàfora. cinc. apòstol. loc. lladres, delinqüents. «Alguns van per la carrera de la prosesó a vore si poden fer algun milacre. Estos són els apòstols de Serrans y Sent Narsís» (Llombart, 1877: 98). Loc. NR. Metàfora amb contingut irònic formada sobre el nom de dos coneguts presidis de la ciutat de València. canonge del mercat.
aprenentòrio m. aprenentatge. «Acabat que el home entaulà / lo aprenentache, quedam / en lo achust o aprenentòrio / en tots los punts achustats» (Martí, 1997: 368). NR. Variant daprenentatge amb un canvi de sufix (-òrio), que li atorga un caràcter col·loquial. En el mateix col·loqui apareix el mot pensamentòrios pensaments, cavil·lacions. El sufix -òrio es troba també en un mot col·loquial com casòrio, oposat al més formal casament.
apreta! interj. «Gran Déu! Pare, / Tonet, siñor tio! / Apreta! / Corregau» (Palanca, 1871b: 11), «Men torne a dormir... (yéndose) / (golpeando el suelo con el pie) Apreta! / Ma que també és ben cabut!» (Balader, 1874: 10). NR. Expressa en el primer cas una actitud de sorpresa, i en el segon també de lamentació o queixa del parlant cap al contingut proposicional de lenunciat, la caboteria del seu interlocutor. Interjecció formada sobre el verb apretar, dorigen castellà. En aquesta llengua es coneix la interjecció ¡aprieta! (Moliner, I, 222).
apretarapretar intr. no voler despendre diners, estalviar. «Quina és la condisió sine qua non [per a ser periodista]? Depositar trenta mil reals en el banc de San Fernando (...). De modo y manera que eixos periodistes que diuen amolaors o del Mole tindran capasitat y seran periodistes en regla si afluixen, y seran una carabasa buida o servell dalgú que yo conec, si apreten?» (El Mole, 1837: I, 217). La metàfora tal volta parteix de la representació de la persona gasiva subjectant i agafant amb força, apretant, els béns econòmics, per tal de no perdrels. apretar prnl. preocuparse. «Ya mamaràs... No tapretes. / (...) Només te dic que no cante / hasta que la porta arruixe...» (Bernat i Baldoví, 1857: 21), «Ya mos han deixat a soles. / Y vosté de què sapreta?» (Ovara, 1879a: 14). Mot NR al DIEC, accs. NR. Metàfora concretitzadora.
apretat -adaapretat -ada adj. gasiu, excessivament estalviador. «Este, que és més chenerós / que el Honorari apretat, / per política, una volta / la taula li franquechà» (Un pleyt, 300), «...atres els dihuen gorrominos, puix tenen la fama de molt estalviadors o apretats» (Tipos, 63). Mot NR al DIEC, acc. NR. Figura en Esc. Cf. ser més apretat que les llimes (Martí i Adell, 1988: 128; Sancho Cremades, 1995: 198); apretor avarícia, a Tortosa (DCVB, I, 793). En castellà apretado (cf. Moliner, I, 222; Luque et al., 2000: 39), don segurament procedeix, i prietoid. (Luque et al., 2000: 374), relacionat amb laragonés pretoid. (Endize, 1518). Cf. el valencià pret avar, estret (DCVB, VIII, 867). En largot francés serré avare (Colin, Mével, 1990: 586). Si labsència de restricció espacial, lamplària, savé metafòricament amb la generositat econòmica, el cas contrari, lestretor, lopressió, simbolitza la gasiveria. La persona gasiva fa grans esforços per reduir les despeses i es veu obligada a passar privacions, a comprimir o ajustar el seu nivell de vida. Cf. en castellà apretarse el cinturón. També es pot interpretar pensant que el gasiu «apreta» els diners en la mà, per tal de no deixar-los escapar, com ocorre amb el sinònim agarrat. En aquest sentit apunta la locució apretat de puny i el fragment següent: «hi a alguns que tenen tan apretaes les aguiletes que ni pegan-los als colses les volen soltar» (El palleter de València, 3-XI-1888, p. 4). apretat -adaapretat -ada loc. gasiu. «En sa casa no es regala? / Com és apretat de puny, / lo seu ventre canta i gruny» (Morlà, 257). Loc. NR.
aquell m. òrgans genitals femenins. «I diu Calixto, el jagant, / vent una dona llossana / que tenia la setmana / (...): Pareixes desceplinat / i una mar de sang lo aquell» (Morlà, 134). Acc. NR. Terme genèric amb valor eufemístic.
aquerar prnl. consumir-se de fam, morirse. «Ningú tenia faena, / tots los ofisis parats, / y vinguen contribusions. / La chent sanaba aquerant, / de manera que, si dura, / sols vius agueren quedat / les putes, els alcabots (...), / espies y afransesats» (Civera, 1813b: 10). Mot NR. Variant de querar-se convertir-se en pols la fusta rosegada pels corcs, corcar-se; arnar-se (cf. DCVB, IX, 44; DECat, VI, 935-936). En Carles Ros (1764: 23, 233) aquerat consumido de alguna penalidad, y en especial se dize del que padece hambre. Metàfora fonamentada en lanalogia entre la consumpció que provoca la corca sobre la fusta i la que ocasiona la fam en els éssers vius.
aquell m. òrgans genitals femenins. «I diu Calixto, el jagant, / vent una dona llossana / que tenia la setmana / (...): Pareixes desceplinat / i una mar de sang lo aquell» (Morlà, 134). Acc. NR. Terme genèric amb valor eufemístic.
aquerar prnl. consumir-se de fam, morirse. «Ningú tenia faena, / tots los ofisis parats, / y vinguen contribusions. / La chent sanaba aquerant, / de manera que, si dura, / sols vius agueren quedat / les putes, els alcabots (...), / espies y afransesats» (Civera, 1813b: 10). Mot NR. Variant de querar-se convertir-se en pols la fusta rosegada pels corcs, corcar-se; arnar-se (cf. DCVB, IX, 44; DECat, VI, 935-936). En Carles Ros (1764: 23, 233) aquerat consumido de alguna penalidad, y en especial se dize del que padece hambre. Metàfora fonamentada en lanalogia entre la consumpció que provoca la corca sobre la fusta i la que ocasiona la fam en els éssers vius.
aranyaaranya f. lladre. «Lo que és menester que guardes / els groguets que te han donat / per a el dia de les festes, / y no vages descuidat, / pués haurà moltes aranyes, / dedicades a agafar» (Rahonament entre el Rull de Payporta, 4). Acc. NR. Figura en Pomares (1997: 32). Cf. la persona aprovechada y vividora (MGad.). En lantiga germania castellana araña ladrón, gente del araño ladrones, araño hurto, robo, arañar robar (Hernández, Sanz, 2002: 56, 247; Chamorro, 2002: 102-103). Metàfora. Per a les possibles motivacions, vegeu Hernández Sanz, Chamorro i Sanmartín (1998: 51). aranyaaranya loc. robar, fer-se amb els béns aliens. «Tots treballen en sandunga / per a alcansar la cucaña, / y van sempre fent la araña / detràs de la mamandunga» (El frare, núm. 4, p. 4), «Per un sèntim fa la araña» (id., núm. 5, p. 2). Loc. NR. Metàfora.