albis,albis, loc. estar dejú. «si vol ya pot / la mantellina llevar-se / y fer-mos el almorsar, / perquè encara estem in albis» (Escalante, II, 648). Loc. NR. En MGad. estar o quedar-se in albis estar o quedarse asperges, sin percibir o comprender una cosa, quedarse en ayunas o sin comer; en Alberola (1928: 109) estar o quedarse in albis; en Gascón (1999: 367) estar (algú) in albis no saber una cosa. Deu ser un dels diversos llatinismes popularitzats, passats al registre col·loquial, amb canvis semàntics. asperges.
albufera f. acció de beure alcohol, de bufar(-se). «Yo sóc pla, no gaste tufos, / la albufera no·m fa choc (Acsió de beure)» (Garcia Capilla, 1893: 14). Acc. NR. Homonimització formal de caràcter jocós de bufar amb el parònim albufera, que evoca la famosa Albufera de València.
albis,albis, loc. estar dejú. «si vol ya pot / la mantellina llevar-se / y fer-mos el almorsar, / perquè encara estem in albis» (Escalante, II, 648). Loc. NR. En MGad. estar o quedar-se in albis estar o quedarse asperges, sin percibir o comprender una cosa, quedarse en ayunas o sin comer; en Alberola (1928: 109) estar o quedarse in albis; en Gascón (1999: 367) estar (algú) in albis no saber una cosa. Deu ser un dels diversos llatinismes popularitzats, passats al registre col·loquial, amb canvis semàntics. asperges.
albufera f. acció de beure alcohol, de bufar(-se). «Yo sóc pla, no gaste tufos, / la albufera no·m fa choc (Acsió de beure)» (Garcia Capilla, 1893: 14). Acc. NR. Homonimització formal de caràcter jocós de bufar amb el parònim albufera, que evoca la famosa Albufera de València.
alça!alça! interj. «So Mariana: Oy, la padrina! (Al verla todos se levantan) / Intendent: (Que guapa) / A los pies de usted, señora. / Madrina: Beso a usted la mano. / So Mariana: (Alsa! / Aneu-li a eixa en cumplidos / que ben altet en ells ralla)» (Merelo, 1871: 9). Acc. NR al DCVB ni al DECat. En aquest context la interjecció expressa una actitud de sorpresa o dadmiració per part del parlant. alça! interj. «A Toneta la rifera / li he de fer pegar un bot. / De a vint dotsenes els chue, / y si poguera... / Alsa món!» (Escalante, III, 101), «(Alsa món! / Anirà a lluir la cara / de bollo de monisió)» (Escalante i Feo, 1897a: 17). alça! interj. «Ben vestir, ben armat, / casa franca y cama blanda / (...). Alsa morro!, és millor viure / que el que yo puc desichar» (Alapont, 1869: 8). Locs. NR. Expressió dalegria, de goig.
alçapiu m. tipus de beguda alcohòlica. «y al vi li dihuen bacón, / o mansanilla o champaña; / y a laiguardent ojen / y a lalsapiu crec que manta» (Tipos dauca, 198), «se faran les dones un ditet de vi y els hòmens una copa de alsapio» (El blua, núm. 2, p. 2). Mot NR. En Pomares (1997: 23) alçapius afrodisíac, que excita el desig sexual. Mot compost dalçar i de piu, metafòricament membre viril. Segurament està motivat per la sensació deufòria i dexaltació que en un primer moment provoca lalcohol.
alcavot -a. alcavot -a m. i f. proxeneta, mitjancer damors. «Desterre les alcavotes, / que a les xiques de deu anys, / (...) de llit en llit van portant» (Morlà, 128), «per a asegurar / un poquet millor la cosa, / men vach anar a buscar / a una de aquelles dones / que acostumen a tirar / las mangas con gran salero, / y dient-o per lo clar, / de les que fan de alcabotes» (Branchat, 121), «Chesús, cuanta criatura! / Y què busca? / Atre marit, / que mantinga els moñicots. / Y a eixa viuda qui li ha dit / que yo y tu som alcabots?» (Sueco, 116). alcavot -a m. i f. xafarder, portafarcells, maldient. «Senyor, vosté què fa allí, / que nos està escoltant? (...) / Molt bé conech a vostés. / Deixem que vinga don Blas, / y voran com en la torre / als dos ha de fer ficar. / Lluch, tu saps qui és este? [lalgutzir Alguer] / El alcabot de don Blas» (Blasco, 1984: 144), «Ell era delator, alguacil, gos de pressa, com ell mateix se dia, y lo més indesent tiramànegues y alcabot del corregidor [de València]» (Tipos dauca, 240). Acc. NR. En castellà col·loquial també es coneix alcahuete persona chismosa (Seco et al., 1991: 191), correveidile (DRAE).
alcides m. home de gran força muscular. «Un alsides / que, perquè·n los entaulats / fa dels hòmens de la forsa / la pantomima, no hi a / qui el mire» (Escalante, I, 94). Mot NR al DECat ni al DIEC i ND. Usat amb un cert to despectiu. Antonomàsia, procedent dAlcides, sobrenom dHèrcules, per la seua força extraordinària.
Alcora,Alcora, loc. ser ximple, beneit. «Si hu de quan en quan no llançara alguns rejius y no·s donara ayre, em pareix a mi que li pujarien a cavall y que·l tindrien per un escurapous o com si fóra delAlcora» (Rondalla, 39), «Pués se nha empuchat poc allà, / en gràsia de Déu, la polla! (...) / La castellana de Silla!, / que es crehuen que som dAlcora!» (Colom, 1872: 21). Loc. NR. No està clar per què sassocia la vila de lAlcalatén amb aquesta locució. Martí Gadea (Tipos, I, 10) recull la dita paréixer de lAlcora afectar ser bovo, simple o beneit, siguent en realitat astut y molt espavilat. En La infanta Tellina y el rey Matarot figura lexpressió lo bobalar de la Alcora i en un altre manuscrit lo gran babós de la Alcora (Mulet, 248). En les cites de més amunt no saprecia el matís de fingiment interessat de la ximpleria del qual parla MGad., i és repetit en el DCVB (I, 458), per tant, veiem que també saplica a la persona ximple, no sols a la que ho fingeix. Igualment a Canals paréixer que siga dAlcora no adonar-se del que sestà dient; ser babau (Sancho Cremades, 1995: 214). No és descartable que darrere daquesta locució hi haja alguna relació amb el nom de la població parònima de Coria, el qual sassocia ja des dantic amb els mateixos tòpics atribuïts a lAlcora. De fet, en la nostra terra, als segles XVIII i XIX, era molt popular el personatge del bobo de Cória (), recollit, entre altres, per Martí Gadea en els seus Tipos (58, 254-255). A Beneixama paréixer (algú) dAiora o dOtos «eufemisme per estupidesa. Semblar que una persona no és del lloc on viu perquè tot el que li passa, veu o sent li sembla nou o estrany» (Gascón, 1999: 511, 512).
alducar m. testicles. «Però, soltam lalducar / abans que mel descadarses» (Bernat i Baldoví, 1845a: 24). Mot NR al DIEC. Acc. NR. Metàfora formal.
alefant elefant.
alelat -ada adj. babau, ximple. «Veu un agüelo alelat / a una chiqueta molt fina, / y en Bocairent desatina, / com chaval enamorat» (Llombart, 1878: 45). Mot NR al DIEC i ND al DECat, 1a doc. En castellà alelado (Carbonell Basset, 2000: 18; Luque et al., 2000: 28). Mot de creació expressiva.
alel·luia f. turma. «So Vicent, fasam mercé / de portar dos aleluyes / (...). Cert, señora, no la entenc. / Digam, que són aleluyes? / Turmes» (Martí, 1997: 324). Acc. NR. Sembla un terme col·loquial de caràcter eufemístic.
alfals m. genitals femenins. «Que és just quan entra la cuca / en lalfals duna donzella, / que el que primer magre suca / vinga a escurar la paella» (Bernat i Baldoví, 1845a: 42). Acc. NR. Metàfora dels pèls del pubis (Cf. Vila, 1990: 153). A més, hi ha una associació amb la cuca membre viril.
alefant elefant.
alelat -ada adj. babau, ximple. «Veu un agüelo alelat / a una chiqueta molt fina, / y en Bocairent desatina, / com chaval enamorat» (Llombart, 1878: 45). Mot NR al DIEC i ND al DECat, 1a doc. En castellà alelado (Carbonell Basset, 2000: 18; Luque et al., 2000: 28). Mot de creació expressiva.
alel·luia f. turma. «So Vicent, fasam mercé / de portar dos aleluyes / (...). Cert, señora, no la entenc. / Digam, que són aleluyes? / Turmes» (Martí, 1997: 324). Acc. NR. Sembla un terme col·loquial de caràcter eufemístic.
alfals m. genitals femenins. «Que és just quan entra la cuca / en lalfals duna donzella, / que el que primer magre suca / vinga a escurar la paella» (Bernat i Baldoví, 1845a: 42). Acc. NR. Metàfora dels pèls del pubis (Cf. Vila, 1990: 153). A més, hi ha una associació amb la cuca membre viril.
alforja,alforja, (a algú) loc. contradir, fer la contra. «Señores, (...) és menester nomenar vicari y guardià per a... Per a res. Así no ham de menester guardians ni vicaris. Yo conec les intensions de vostres paternitats, y a mi ningú em chafa lalforcha» (El Mole, 1840-41: I, 52). Loc. NR. Metàfora.
algaravia f. assumpte o situació intricada, difícil dentendre. «No hau notat que al nom de Déu / (...), fa unes carases estrañes? / Té raó. (...) / Y mireu, mireu, com bota. / Pués yo no entenc una jota / de tota esta algaravia» (Milacres, 216). Acc. NR. Metàfora que evoca la dificultat per entendre la llengua aràbiga.
alitrencat -ada m. i f. persona de poques forces, fluix, de poca energia. «Era un pobrús (...), fluix com una estopa, revellit y alitrencat, que a la primera ya no estaria per a festes» (Rondalla, 25), «ni mencontre alitrencat, / ni rebellit ni pobrús» (Milacre del taberner, 26). Mot NR al DIEC ni al DECat, 1a doc. Metàfora. Hom compara la persona malaltissa o mancada de forces per a dur una vida normal amb un ocell amb les ales trencades, incapacitat per a volar. Cf. ésser un alatrencat veures frustrat en els intents (Raspall, Martí, 1994: 288).
aljub m. cel·la. «Per tant, mestic en ma celda, / ficada en aquest aljub, / divertint-me ja en filar» (Morlà, 47). Acc. NR. Metàfora que evoca la petitesa i lestretor de la cel·la conventual.
allall m. flastomia, paraula obscena o grossera. «Doctrinar, dius, la família? / Alls y sebes a grapats» (Leon, 1787b: III, 1), «Ya no els voràs raonar / com ans, sempre a la orelleta, / sinó poc, cridant y mal (...) / Y asò sempre acompañat / o de fosques, alls y pilotetes» (Martí, 1997: 281), «A qué tanto capellán!, / tirant un gran all, digué» (Civera, 1820: 33), «tirar tota clase de alls, / blasfèmies y maldisions» (Un pillo, 58). Acc. NR al DIEC ni al DECat, 1a doc. Sovint amb els verbs tirar o llançar. En ocasions va acompanyat dun altre o uns altres substantius sinònims (cebes, fosques). En castellà ajo palabrota (Seco, 1970: 276). Metàfora fonamentada en lolor molt forta i desagradable de lall, o de la ceba, associada a la impressió, igualment desagradable i violenta, que provoquen en loient els mots obscens i grossers. all m. colp. «Al pasar un cheperut / per un carrer o plaseta, / uns chiquets en la pilota / dun all li afonen la chepa» (La degolla, núm. 8, p. 7). Acc. NR. Metàfora. Com en la primera accepció, però amb un abast físic. allall loc. anar a mal viatge. «La mehua dona em reñia / y yo li dia: Ves a lall!» (Civera, 1813b: 4), «La roba no la trobaba, / y la dona vach cridar, dient-li que la portara, / o aniria tot a lall» (Martí, 1997: 295). allall loc. enviar a mal viatge. «Si dius que sí, testimonis. / I si no, tenvie a lall» (Martí, 1996: 229), «I el dimoni del notari / sense voler-me soltar, / hasta que el tirí una espenta, / i el vaig enviar a lall» (ibid., 235). allall loc. copular. «Tota dona de vergonyes / lo allioli vol tastar, / y en veure mà de morter, / reventa per picar alls» (Mulet, 294). El verb picar es fa servir aplicat a lactivitat sexual (cf. Vila, 1990: 274; Pomares, 1997: 259; Verdaguer, 1999: 216). A banda daixò, es construeix la imatge picar alls tenint en compte la relació amb mà de morter, figuradament membre viril. allall enviar-ho a mal viatge. «pega-li foch al corral, / pucha correns a la cambra, / y tira-u tot allà a lall, / que no quiero trastos viejos» (Del cas de la loteria, 3). Locs. NR. Aquestes locucions estan formades sobre la idea pejorativa dall, tal com lhem vista en 1.