Malgrat els límits apuntats, la confecció dels mapes de la diversitat religiosa a partir de la representació de les entitats i comunitats locals, així com la de les entitats federatives, és prou expressiva duna realitat que ha crescut notablement en els últims vint anys.
1.3. Diversitat religiosa i geografia de la Comunitat Valenciana
Hom pot pensar que hi ha un lligam entre població i diversitat: quanta més població a un territori, més probabilitat de veure-hi representada una major diversitat. Aquest principi és correcte en termes generals quan sobserva el conjunt de València. La població es concentra al litoral. La ciutat de València és lurbs més poblada. Més encara si es té en compte la conurbació que forma amb localitats de làrea metropolitana, fins i tot deixant a banda Torrent. Alacant i Elx, segona i tercera ciutats en població, formen una altra gran conurbació. Es pot tenir també en compte llur relativa continuitat amb Torrevieja, quinta ciutat en població, just per darrere de Castelló de la Plana. A més, prop de Torrevieja es troba Orihuela, la sisena ciutat en població. Així com es pot considerar la catifa de municipis de la Vega Baixa del Segura. Després dOrihuela vindria Torrent pel que fa a la població, i després Gandia, Benidorm, Sagunt, Paterna...
La diversitat religiosa mesurada pel nombre dentitats registrades als mapes es correspon amb la població a València, Alacant, Elx, Castelló, Torrevieja. En canvi, ciutats mitjanes com Dénia superen en molt a Orihuela, Torrent, i fins i tot Gandia. I tenen una diversitat dentitats religioses comparable a la que es veu a Benidorm i a Sagunt. Doncs, shan de tenir en compte altres factors afavoridors de la diversitat religiosa a un municipi més enllà de la quantitat de població: fonamentalment es tracta de la composició de la població. Efectivament, les poblacions que atreuen més turisme, a les que sha fixat un major nombre de residents europeus i de població treballadora immigrada, reflecteixen una major diversitat religiosa. La diversitat religiosa té un lligam amb lestrangeria. O més bé, amb una societat que ha guanyat en diversitat a mida que shi ha naturalitzat població dorigen forani.
El fet és que la major diversitat religiosa es troba a les grans ciutats i, en general, a tota la franja costera. Emperò, cal observar un interessant fenòmen dextensió de la diversitat religiosa cap a linterior, encara que sigui la franja intermitja entre el litoral i les serralades. Com que eixa extensió no és uniforme a totes les confessions, serà comentada cas per cas.
1.4. Criteris de classificació de les tradicions, confessions i denominacions religioses
LEstat Espanyol, conformement a la Constitució, reconeix una classificació bàsica: Església catòlica, i altres confessions. Conforme a la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, estableix altres criteris de classificació de les confessions no catòliques, significant aquelles que són reconegudes com a darrelament notori, i entre les deixa categoria, aquelles amb les quals lEstat ha signat un acord de col·laboració.
El RER, quan dóna informació sobre les entitats no catòliques inscrites, inclou la menció «tipus de confessió». Repassant el llistat dentitats inscrites, es veuen mencions com: ortodoxos, evangèlics, mormons, testimonis de Jehovà, altres cristians, jueus, musulmans, bahàí, budistes, hinduistes, altres confessions. En certa manera, es tracta duna classificació que respon a la identificació que fa una entitat della mateixa. Tot i que les entitats federatives de les principals confessions veuen reconegut un cert dret doposició a la possibilitat que una entitat sidentifiqui com a membre duna tradició o confessió. Quan passa això, normalment es veu inclosa a la categoria genèrica daltres confessions.
Tota classificació pressuposa una posició de lobservador. Propòs uns criteris des de la pertinença personal a lEsglésia catòlica romana i des de la tradició religiosa dels meus interlocutors a la tasca delaborar els mapes. Pel que fa a València, observ la següent classificació confessional fora de lEsglésia catòlica:
I. Esglésies ortodoxes:
a. Patriarcats de Romania, Rússia, Bulgària i Sèrbia
b. Comunitats no canòniques
II. Esglésies cristianes eixides de la Reforma protestant:
a. Comunió anglicana:
i. Capellanies de lEsglésia dAnglaterra
ii. Església Espanyola Reformada Episcopal (IERE)
b. Esglésies nacionals luteranes (Alemanya, Suècia...)
c. Esglésies reformades (calvinistes):
i. Església Evangèlica Espanyola (IEE, Església presbiteriana amb arrels calvinistes, congregacionalistes i metodistes)
ii. Esglésies presbiterianes diverses: xinesa, coreana, italiana, neerlandesa...
d. Baptistes (Esglésies i missions de la Unió dEsglésies Baptistes dEspanya)
e. Assemblees de Germans
f. Independents (membres o no de la Federació dEsglésies Evangèliques Independents dEspanya)
g. Pentecostals (amb una grandíssima diversitat; menció particular duna comunitat messiànica: El Shadday)
h. Esglésies carismàtiques
i. Exèrcit de Salvació
j. Esglésies interdenominacionals
k. Altres Esglésies de difícil classificació (p. e., Assemblea dEvangelització Mundial per al Crist)
III. Altres Esglésies identificades com a cristianes:
a. Església Cristiana Adventista del Setè Dia
b. Testimonis Cristians de Jehovà
c. Església de Jesús el Crist dels Sants dels Últims Dies
d. Comunitats amb rerefons gnòstic o de la Nova Era:
i. Església Nova Apostòlica
ii. Comunitat Els Cristians
iii. Lectorium rosicrucianum
iv. Societat del Crist Científic
IV. Judaisme: ortodox i masortí (conservador); sefardita i asquenazita
V. Islam: sunnita i ahmadí
VI. Fe bahàí
VII. Budisme:
a. Mahãyãna septentrional o vajrayãna. Branques: nyigmapa, kagyu, sakyapa, gelupka
b. Mahãyãna oriental: zen i sokka gakkai
c. Theravãda o hĩnayãna
d. Orde budista occidental
VIII. Hinduisme:
a. Vedanta, vedanta-advaita
b. Vaisnava
c. Escoles espirituals derivades de lhinduisme: Associació Espiritual Internacional Brahmã-Kumaris
IX: Sikhisme
X. Nous moviments religiosos i espirituals:
a. Scientology
b. Congregación el Olivo (amb arrels evangèliques messiàniques, inicialment inscrita com a entitat jueva, inscrita actualment com «altra religió»)
XI. Altres: fora del territori valencià es troben comunitats de tradició druida o grups de més difícil classificació.
Presentades eixes consideracions introductòries sobre les fonts, allò que representen els mapes i la relació entre diversitat religiosa i geografia, i establerta una primera classificació de tradicions i confessions religioses presents a lactual Comunitat Valenciana, convé passar a oferir una mirada més atenta sobre cada una delles. Tractant-se dun article i no duna monografia, serà una caracterització certament lleugera, apta per a una primera aproximació.
2. PRESENTACIÓ DE LES DIVERSES CONFESSIONS
2.1. Esglésies ortodoxes
Són Esglésies destructura episcopal, com nés el cas de la catòlica romana o de la Comunió anglicana: presidides així per un bisbe. Els bisbats o eparquies sorganitzen en províncies metropolitanes. I totes les diòcesis dun país o amb una mateixa tradició lingüística, es posen davall la presidència honorífica dun patriarca, que governa el conjunt dEsglésies amb el sant sínode, assemblea de bisbes. Entre els principals patriarcats cal comptar: lecumènic de Constantinoble (amb jurisdicció fonamentalment sobre els grecs), tota Rússia, Romania, Bulgària i Sèrbia.
2. PRESENTACIÓ DE LES DIVERSES CONFESSIONS
2.1. Esglésies ortodoxes
Són Esglésies destructura episcopal, com nés el cas de la catòlica romana o de la Comunió anglicana: presidides així per un bisbe. Els bisbats o eparquies sorganitzen en províncies metropolitanes. I totes les diòcesis dun país o amb una mateixa tradició lingüística, es posen davall la presidència honorífica dun patriarca, que governa el conjunt dEsglésies amb el sant sínode, assemblea de bisbes. Entre els principals patriarcats cal comptar: lecumènic de Constantinoble (amb jurisdicció fonamentalment sobre els grecs), tota Rússia, Romania, Bulgària i Sèrbia.
El patriarcat de Romania és el que té més parròquies a la Comunitat Valenciana. Totes elles depenen del bisbe per a Espanya i Portugal.[9] Sestenen de Nord a Sud: Vinaròs, Castelló, Vila-real, Port de Sagunt, València, Torrent, Gandia-Oliva, Benidorm, Alacant, Elx i Pilar de la Horadada. Cap a linterior té parròquies a Requena i a Aielo de Malferit, mentre que a Alcoi hi ha una comunitat dependent de Benidorm. El nombre de parròquies ha augmentat conforme al creixement i estabilització de la població romanesa. Combinen lús de locals en propietat amb lús desglésies, capelles i ermites cedides per lEsglésia catòlica. Al conjunt de les terres valencianes hi ha un arxipreste (protopop), actualment el rector de Vila-Real.
El patriarcat de tota Rússia té parròquies a Elx, Alacant, Altea i València. Depenen del bisbat de Korsun o del Quersonès, amb seu a París. A Torrevieja hi ha una parròquia de llengua russa però posada sota la jurisdicció del patriarcat ecumènic de Constantinoble. Fora la parròquia dAltea, que disposa duna església construïda amb fusta dels Urals segons la tradició arquitectònica russa, combina lús de baixos comercials amb capelles cedides per lEsglésia catòlica.
El patriarcat de Bulgària té una parròquia a Dénia. De fet, el rector serveix a les comunitats ortodoxes búlgares residents a València, Gandia-Oliva i Énguera. Usa capelles cedides per lEsglésia catòlica.
El patriarcat de Sèrbia no ha establert parròquies al servici de la diàspora sèrbia a València. En realitat manté el protectorat sobre lanomenada Església ortodoxa espanyola, que té una parròquia cosmopolita a Alacant.
En total, suposen una vintena de parròquies i de nuclis comunitaris menors. També sha dassenyalar la presència a València de nuclis comunitaris no canònics; és a dir, no reconeguts per cap patriarcat.
2.2. Esglésies eixides de la Reforma protestant
A València hi ha Esglésies protestants des de lúltim quart del segle XIX. De fet, un dels principals introductors del protestantisme i iniciador de la IERE, Joan Baptista Cabrera, era natural de Benissa. Religiós escolapi, va viure una evolució doctrinal que el va treure de la comunió amb la seu de Roma, i el va conduir a lexili a Gibraltar durant el regnat dIsabel II. Aprovada la llibertat de culte a la Constitució de 1869 i mantinguda una tolerància amb els cultes no catòlics a la Constitució de 1876, es varen començar a establir Esglésies protestants. Pel que fa a València i a Alacant, les Esglésies evangèliques baptistes, la IEE, la IERE, les Assemblees de Germans... es compten entre les més antigues.