1.2. Com hem arribat fins aquí
La idea que la modernització i la secularització eren fenòmens vinculats, paral·lels, que lun es donava en funció de laltre era, doncs, falsa. Avui sembla clar que la modernització no implica una tendència irremissible cap a la secularització, ni a la inversa. La modernització sí que genera, habitualment, pluralisme, però no secularització total. Però, com hem arribat fins aquí?
A lEspanya franquista el vincle confessional entre lEsglésia i lEstat era clar. Formalment hi havia establerta una relació en què el poder polític i el poder religiós sagafaven de la mà: lEstat era catòlic i lEsglésia tenia el monopoli en la transmissió de les creences i els valors de la societat.
A partir de mitjans dels anys setanta, la pràctica religiosa a lEstat espanyol quantificada erròniament a partir de lassistència a la missa dominical va disminuir espectacularment: lany 1973 era del 68% i el 1990 era del 33%.[6] Així doncs, lintent de lEsglésia de cristianitzar la societat, ajudada per capellans que recorrien a la sociologia per motivacions religioses, havia fracassat estrepitosament.
En poc temps, les xifres de la societat espanyola es van alinear amb les de la majoria de països europeus que, mitjançant simples enquestes sobre assistència al culte, tenien la percepció que la religió sacabava.
Però, a Catalunya, la religió no sacabava amb lEsglésia catòlica. I això ho tenien en compte molt pocs. Ja durant el segle XIX, les Esglésies protestants esdevenien nuclis de referència a lEstat, comptant amb centres educatius, un hospital i diverses associacions bíbliques. Els jueus establien la primera sinagoga i una escola confessional. Més endavant, grups bahàís, testimonis de Jehovà i després altres esglésies mil·lenaristes com lEsglésia dels Sants dels Darrers Dies sinstal·laren també al país. Budistes, hinduistes, ortodoxes i musulmans se sumen a laventura (Estruch et al., 2004). Catalunya esdevé plural.[7] Àdhuc, a partir dels anys noranta, amb les grans onades migratòries, el mapa religiós català pren encara més embranzida en la quantitat i la varietat dels seus components.
2. EL MAPA RELIGIÓS DE CATALUNYA, AVUI
2.1. Un mapa amb sentit
Amb lobjectiu de poder localitzar i conèixer amb profunditat les diferents confessions religioses presents a Catalunya, lany 2001 la Secretaria dAfers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (avui Direcció General dAfers Religiosos) va encarregar al grup de recerca ISOR Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, el disseny dun mapa de minories religioses. Minories perquè lEsglésia catòlica era prou coneguda i reconeguda, mentre que les altres confessions no.
Durant dotze anys, el grup de recerca, dirigit pel Dr. Joan Estruch, sha dedicat a buscar tots els llocs de culte i entitats pertanyents a minories religioses ubicats a Catalunya. Identificar llocs de culte i entitats implica treballar amb unitats danàlisi tangibles que faciliten lexhaustivitat de la recerca i permeten avaluar el nivell dimplantació de les diferents tradicions al país.
Es recompten centres de culte i entitats i no persones per dos motius. Duna banda, perquè, sumant individus, ens trobaríem en la situació, poc aclaridora, daquelles enquestes dels anys seixanta que sumaven lassistència al culte dominical. Així, qui seria musulmà aquell que sen considera, aquell que fa les cinc oracions diàries o aquell que va a loratori el divendres? Daltra banda, la Constitució espanyola no obliga els ciutadans a expressar la seva ideologia, creença o religió i, per tant, això dificulta aquest recompte.
2.2. Com selabora el mapa
El mapa de minories religioses de Catalunya és dinàmic i, per això, lactualització que cal fer és constant, malgrat que no pugui mai estar totalment al dia. Anomenem actualització al cicle que comprèn lexamen de tota la informació de què es disposa i lescaneig de tot el territori per identificar i contactar amb els llocs de culte i les entitats que shan creat des de la darrera actualització.
Les fonts dinformació que sutilitzen per fer lactualització del mapa són múltiples i sempren de manera sistematitzada. Són les següents: la revisió per ordre territorial dels llocs de culte i entitats localitzats en el marc del projecte, i que implica un nou contacte amb aquests grups per tornar-los a entrevistar i per actualitzar així la informació de què es disposa dells; el contacte amb els ens municipals i comarcals catalans per tal de saber si tenen constància de grups religiosos desconeguts per lISOR; la revisió i el buidatge de bases de dades oficials i de directoris dorganitzacions religioses on apareixen entitats i/o llocs de culte; i el contacte amb organitzacions religioses, que agrupen diversos llocs de culte i/o entitats. En moltes ocasions es fan servir també les tècniques de recerca que es van utilitzar en els inicis de la recerca la investigació sobre el terreny i la «bola de neu», però no es tracta de tasques sistematitzades i temporalitzades, com en la resta de casos.
Amb lobjectiu de poder localitzar i conèixer amb profunditat les diferents confessions religioses presents a Catalunya, lany 2001 la Secretaria dAfers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (avui Direcció General dAfers Religiosos) va encarregar al grup de recerca ISOR Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, el disseny dun mapa de minories religioses. Minories perquè lEsglésia catòlica era prou coneguda i reconeguda, mentre que les altres confessions no.
Durant dotze anys, el grup de recerca, dirigit pel Dr. Joan Estruch, sha dedicat a buscar tots els llocs de culte i entitats pertanyents a minories religioses ubicats a Catalunya. Identificar llocs de culte i entitats implica treballar amb unitats danàlisi tangibles que faciliten lexhaustivitat de la recerca i permeten avaluar el nivell dimplantació de les diferents tradicions al país.
Es recompten centres de culte i entitats i no persones per dos motius. Duna banda, perquè, sumant individus, ens trobaríem en la situació, poc aclaridora, daquelles enquestes dels anys seixanta que sumaven lassistència al culte dominical. Així, qui seria musulmà aquell que sen considera, aquell que fa les cinc oracions diàries o aquell que va a loratori el divendres? Daltra banda, la Constitució espanyola no obliga els ciutadans a expressar la seva ideologia, creença o religió i, per tant, això dificulta aquest recompte.
2.2. Com selabora el mapa
El mapa de minories religioses de Catalunya és dinàmic i, per això, lactualització que cal fer és constant, malgrat que no pugui mai estar totalment al dia. Anomenem actualització al cicle que comprèn lexamen de tota la informació de què es disposa i lescaneig de tot el territori per identificar i contactar amb els llocs de culte i les entitats que shan creat des de la darrera actualització.
Les fonts dinformació que sutilitzen per fer lactualització del mapa són múltiples i sempren de manera sistematitzada. Són les següents: la revisió per ordre territorial dels llocs de culte i entitats localitzats en el marc del projecte, i que implica un nou contacte amb aquests grups per tornar-los a entrevistar i per actualitzar així la informació de què es disposa dells; el contacte amb els ens municipals i comarcals catalans per tal de saber si tenen constància de grups religiosos desconeguts per lISOR; la revisió i el buidatge de bases de dades oficials i de directoris dorganitzacions religioses on apareixen entitats i/o llocs de culte; i el contacte amb organitzacions religioses, que agrupen diversos llocs de culte i/o entitats. En moltes ocasions es fan servir també les tècniques de recerca que es van utilitzar en els inicis de la recerca la investigació sobre el terreny i la «bola de neu», però no es tracta de tasques sistematitzades i temporalitzades, com en la resta de casos.
La revisió, per ordre comarcal, dels grups religiosos entrevistats anteriorment i dels quals es té constància comporta un contacte periòdic amb els responsables dels llocs de culte i entitats religioses, amb una freqüència que sintenta que no sigui superior a tres anys. És seguint aquest mateix ordre que es contacta, quan sescau, amb els ens municipals i comarcals que formen part del territori corresponent. Pel que fa al contacte amb els ens públics, lobtenció dinformació no acostuma a ser gaire senzilla, ja que la majoria dajuntaments i consells comarcals catalans no compten amb professionals dedicats específicament a làmbit religiós. Així, el més habitual és que es parli amb els responsables de nova ciutadania, de serveis socials o de llicències i activitats. Sovint, però, des dels ajuntaments no saben donar informació sobre els llocs de culte no catòlics presents en el seu territori.
La revisió de bases de dades oficials de ladministració pública i de directoris dorganitzacions religioses on apareixen entitats i/o llocs de culte és una altra de les tasques que es realitza de manera contínua i paral·lela a la resta. Pel que fa a les bases de dades oficials, es consulta el Registre dEntitats Religioses del Ministeri de Justícia, així com la Guia dEntitats de la Generalitat. Ambdós llistats ofereixen informació limitada: duna banda perquè molts grups no hi consten, i de laltra perquè la informació que hi apareix és reduïda. De fet, la Guia dEntitats de la Generalitat no recull només entitats religioses, sinó totes aquelles entitats registrades al Departament de Justícia. Pel que fa als directoris de federacions i entitats religioses, es revisen alguns webs dorganitzacions que compten amb registres de llocs de culte i/o entitats (com ara el del Consell Evangèlic de Catalunya), per tal de detectar la presència de possibles nous grups.
Per últim, al llarg del procés dactualització es contacta amb totes les organitzacions que es coneixen i que agrupen diversos llocs de culte i/o entitats religioses (per exemple, lAssociació Budista Zen Deshimaru o The Church of Pentecost, entre daltres). Aquestes organitzacions acostumen a disposar duna seu central que només en alguns casos té coneixement de tots els grups que pertanyen a lorganització.