Un cop sha contactat amb una organització religiosa, un lloc de culte o una entitat, es fa una entrevista en profunditat semidirigida, sempre que linterlocutor/a hi estigui disposat/da. Durant aquesta conversa es parla sobre els orígens del centre en qüestió, les creences entorn les quals gira la seva raó de ser, el sistema dorganització, les activitats que impulsa i en les quals participa, o les característiques de les persones que assisteixen al lloc de culte o entitat, entre daltres.
Aquestes entrevistes permeten, dun costat, redactar els informes que contenen informació qualitativa i quantitativa sobre cada lloc de culte o entitat. De laltre, generen informació per emmagatzemar a la base de dades que estructura i sistematitza part de la informació que contenen els informes.
2.3. Les xifres
Tot i que el Mapa de Minories Religioses de Catalunya no arranca fins lany 2001, les entrevistes permeten recollir informació danys anteriors. Per exemple, aquella relativa als anys de creació dels llocs de culte presents al país. Com sobserva en el gràfic, la creació de llocs de culte ha augmentat durant els darrers vint anys, amb lajuda indubtable dels fluxos migratoris dels darrers temps.
FIGURA 1. EVOLUCIÓ DE LOBERTURA DE LLOCS DE CULTE DE MINORIES RELIGIOSES A CATALUNYA
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Minories Religioses de Catalunya.
Avui, la Catalunya plural exhibeix 1122 llocs de culte de minories religioses. La majoria (600) pertanyents a les Esglésies evangèliques. Lislam és la segona confessió més representada al país, amb un total de 195 oratoris. És, per tant, molt lluny de les 600 esglésies evangèliques. A continuació, els testimonis de Jehovà, amb 131 salons del regne. Els segueixen a una certa distància els 55 centres budistes i els 34 centres hinduistes. Les esglésies ortodoxes compten amb 30 espais de culte, majoritàriament capelles cedides per lEsglésia catòlica durant unes hores. LEsglésia Adventista del Setè Dia i lEsglésia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons) compten amb 20 i 14 esglésies, respectivament. Per ordre quantitatiu, segueixen la Fe bahàí, amb 11 punts de reunió, el sikhisme, amb 9 gurdwares, el taoisme amb 6 centres i el judaisme amb només 4 sinagogues. A banda daquests 1109 centres, hi ha 13 llocs de culte més que no pertanyen a cap daquestes confessions.
Les tradicions que han crescut més durant les darreres dècades són el protestantisme, lislam, el budisme i lOrtodòxia. Exceptuant el cas del budisme, laugment substancial de la resta de confessions ha estat produït, sobretot, per les onades migratòries dels darrers temps. Cal tenir en compte que, a Catalunya, la immigració ha passat de l1% de la població en 1991, al 16% lany 2010 (INE).
FIGURA 2. NÚMERO DE LLOCS DE CULTE DE MINORIES RELIGIOSES A CATALUNYA
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Minories Religioses de Catalunya.
Fem ara una petita pinzellada a cada confessió. Desglossem-les i veiem en quina situació es troben.
Com sobserva a la taula, el protestantisme és la tradició religiosa que ha creat més llocs de culte en els darrers anys. Cinquanta esglésies anuals de mitjana. La immigració, dèiem, és responsable en bona part daquest creixement. Argentina, Equador, Nigèria o Ghana són alguns dels Estats dorigen daquestes persones. Un tipus dimmigració que ha aconseguit, de manera no intencionada, donar un tomb a la tradició del país, fent de Catalunya un territori format majoritàriament per esglésies pentecostals. Fins larribada daquesta immigració, la majoria desglésies protestants de Catalunya eren baptistes i Assemblees de Germans, i les esglésies ètniques només eren representades per les esglésies de Filadèlfia, formades per persones dètnia gitana.[8]
FIGURA 3. PERCENTATGE DESGLÉSIES EVANGÈLIQUES SEGONS BRANCA DOCTRINAL
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Minories Religioses de Catalunya.
La comunitat evangèlica és aquella que compta amb més associacions sense ànim de lucre, vinculades a llocs de culte o no. La majoria daquestes associacions, trenta concretament, són centres de rehabilitació de persones amb problemes daddicció. Disposa també dONGs (organitzacions no governamentals), serveis dinformació i difusió de la Bíblia, mitjans de comunicació, i centres de formació, entre daltres.
Lislam segueix les Esglésies evangèliques en número de centres de culte. En aquests cas, la diversitat de corrents és més simple: diferenciem entre oratoris de majoria sunnita, oratoris de majoria xiïta i comunitats sufís. A Catalunya, en el moment del recompte només hi havia un oratori de majoria xiïta (després nidentificàrem algun altre); la resta eren tots de majoria sunnita. Daquestes comunitats, la majoria estan formades per persones procedents del Marroc; la resta són mixtes (barregen diferents nacionalitats) o constituïdes només per homes procedents de lÀfrica subsahariana. Majoritàriament, constitueixen les comunitats sufís persones nascudes a lEstat espanyol.
FIGURA 4. PERCENTATGE DE COMUNITATS MUSULMANES, SEGONS REGIÓ DE PROCEDÈNCIA DE LA MAJORIA DE MEMBRES
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Minories Religioses de Catalunya.
Els Testimonis Cristians de Jehovà, que també han crescut durant els darrers anys, han reduït el nombre de llocs de culte, però un mateix lloc de culte és utilitzat cada vegada per més comunitats. Són, després de lEsglésia catòlica, la confessió implantada a més comarques catalanes. Només hi ha cinc comarques on actualment no hi ha cap Sala del Regne. Això, daltra banda, no implica que en aquestes comarques no hi hagi ni hi acudeixin els testimonis de Jehovà: van arreu perquè la seva voluntat és fer arribar el missatge de «La Veritat» a totes les persones. I, a més, ho fan en diferents idiomes: han creat múltiples grups de parles diferents (anglès, búlgar, hindú, tagàlog, xinès, llengua de signes, urdú...) per arribar a tothom.
Les comunitats budistes i hinduistes, a diferència de les tradicions que hem esmentat fins ara, estan constituïdes majoritàriament per persones procedents de lEstat espanyol; en menys proporció, també per persones daltres estats europeus. Pel que fa als corrents doctrinals, més de la meitat de les comunitats budistes de Catalunya són de tradició tibetana. El segon corrent amb més representació és la tradició zen, que cada vegada desperta més interès entre la població autòctona.
FIGURA 5. PERCENTATGE DE CENTRES BUDISTES, SEGONS TRADICIÓ RELIGIOSA
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Minories Religioses de Catalunya.
En les Esglésies ortodoxes, la relació entre pertinença religiosa i procedència nacional és clara: cada patriarcat correspon a un país. Només hi ha una excepció: lEsglésia Ortodoxa Sèrbia, que es va crear per catalans i actualment està constituïda majoritàriament per persones nascudes aquí. Com ja hem esmentat, la majoria daquestes comunitat es reuneixen en capelles o locals que lEsglésia catòlica els deixa durant lhora del culte.
Dues tradicions més formades majoritàriament per persones nascudes a lEstat espanyol: lEsglésia Adventista del Setè Dia i lEsglésia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Ni una ni laltra no han experimentat grans canvis els darrers temps.
La Fe bahàí, malgrat que les xifres mostrin una disminució dels llocs de reunió, no ha disminuït en nombre de membres. Com en el cas dels Testimonis Cristians de Jehovà, la comunitat bahàí reestructura els seus punts de trobada per tal dadaptar-los a les necessitats de cada moment i a la normativa de la mateixa organització. Un cop més, estem davant duna tradició seguida, a Catalunya, per persones nascudes a lEstat espanyol i que, per tant, utilitza com a llengua vehicular el català i el castellà.
El sikhisme compta actualment amb nou gurdwares, fruit de les onades migratòries procedents del Panjab indi durant els darrers dotze anys. Només hi ha un temple, ubicat a Barcelona, en el qual hi acudeixen més persones nascudes a lEstat espanyol que persones vingudes del Panjab.
La comunitat taoista no creix al ritme de les altres tradicions. Es tracta duna comunitat «estable» que no ha experimentat canvis significatius des de lany 2004. Està formada tant per persones nascudes a lEstat espanyol i, en general, a Europa, com per persones procedents de la Xina.
El judaisme es caracteritza a Catalunya pel fet de tenir quatre sinagogues de corrents clarament distints: la sinagoga ortodoxa (la primera creada al país), la sinagoga ultraortodoxa, i les dues sinagogues restants, reformistes. Aquestes dues sinagogues estan formades majoritàriament per persones procedents de lAmèrica Llatina, mentre que les altres dues les componen fidels de diferents orígens.
CONCLUSIONS
La religió, avui, sha transformat; la vivència de la religió se situa en làmbit privat. Actualment, lexperiència religiosa es viu de manera subjectiva i ja no es pot imposar coactivament com passava fa cinquanta anys. A més, també a diferència de fa mig segle, avui no és obligatori ser fidel duna religió, i menys encara ser-ho en el moment que hom neix.
Com hem vist, les diferents religions presents a Catalunya estan plenes de matisos, plenes de diversitat, tant externa com interna; tant en la pluralitat de tradicions com en la pluralitat dins de cada confessió. Això ens indica que, en aquesta societat plural nostra, ens comprendríem més els uns als altres si en comptes de posar latenció en el contingut de les creences de cadascú, poséssim laccent en lestil de la creença daquell que creu. Perquè és molt més fàcil que sentengui un musulmà progressista o un catòlic progressista amb un protestant progressista, que no pas un protestant conservador i un protestant progressista. Limportant no és, doncs, allò que es creu, sinó com es creu allò que es creu.
BIBLIOGRAFIA
Berger, Peter L. (1999): El dosel sagrado. Para una teoría sociológica de la religión, Barcelona, Kairós.
(1999): «The Desecularization of the World: A Global Overview», a The Desecularizations of the World. Resurgent Religion and World Politics [P. Berger, ed.], Washington, Ethics and Public Policy Center, pp. 1-18.
Casanova, José (2007): «Immigration and the new religious pluralism: A European Union/United State comparision», a Democracy and the New Religious Pluralism [Th. Banchoff, ed.], Oxford, Oxford University Press.