Sé les possiblitats que tinc en el camp editorial. He mesurat el que sóc capaç de fer intel·lectualment: no mhe de posar cap fita, però sí posar-me a produir obres dinterès universal. Ho tinc tot: editor, públic, capacitat de propaganda personalEm falten les obres, és a dir, estructurar en llibres el que escric en articles i el que dic en conferències i converses. He fet un gran nombre damistats precioses. He suscitat simpaties. He donat confiança als catalans. (Buenos Aires, 23-X-1936).
La Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona va organitzar el mes dabril de 2014 una jornada destudi a lentorn de Joan Estelrich que va reunir lectors, estudiosos i experts destacats en lanàlisi de la seva obra per reflexionar i discutir la vigència de la seva figura en la cultura catalana. Amb un altíssim interès tant per les interpretacions com per les noves aportacions documentals sobre el personatge, la seva obra i la seva època que es van presentar, hi van participar Valentí Puig, Sílvia Coll-Vinent, Josefina Salord, Jesús Revelles, Jordi Amat, Antoni Martí Monterde, Xavier Pla, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Andreu Manresa i Manuel Jorba. Al número 47 de LEspill, corresponent a la tardor de 2014, es van seleccionar i publicar algunes de les intervencions daquell dia, a càrrec de Valentí Puig, Manuel Jorba, Sílvia Coll-Vinent, Antoni Martí Monterde, Jordi Amat i Xavier Pla. Ara es publica la totalitat de les ponències presentades aquell dia, amb alguna aportació totalment nova per a locasió daquest volum (les de Manuel Jorba o Jordi Amat), o amb notables correccions (com les de Sílvia Coll-Vinent), que es completen amb els textos de Salord, Revelles, Gonzàlez i Vilalta i Manresa. Lobjectiu daquest volum és continuar la tasca de recerca i reflexió sobre la figura i lobra dEstelrich que en els últims anys han encapçalat, a més dels estudis publicats per Josep Massot i Muntaner i Borja de Riquer, els professors Manuel Jorba i Sílvia Coll-Vinent. Daltra banda, safegeix a dos volums anteriors publicats, el que va coordinar Jaume Pomar, Miscel·lània Joan Estelrich, Palma de Mallorca, El Tall editorial, 1997, i el volum Actes de les jornades destudi sobre Joan Estelrich (Palma-Felanitx, 17, 18 i 24 doctubre de 2008) (coordinat per Maties Garcías Salvà), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat/Consell Insular de Mallorca, 2010. Vull agrair molt sincerament la col·laboració i la generositat del professor Manuel Jorba en lorganització de la jornada a la Universitat de Girona i en ledició daquest volum, que incorpora nombrosa documentació inèdita de la qual ell ha donat notícia tant en el contingut del seu text com facilitant-la per als textos daltres ponents. També vull donar les gràcies pel seu suport i col·laboració a Francesc Montero, Zosia Stasiakiewicz i Meritxell Lafuente. Aquesta recerca semmarca dins del projecte de recerca «El impacto de la guerra civil europea en la figura del escritor-periodista (1914-1945): nuevos oficios, nuevos géneros, nuevas interrogaciones críticas», ref. FFI2012-35868, MINECO (2013-2015), de la Universitat de Girona.
Sé les possiblitats que tinc en el camp editorial. He mesurat el que sóc capaç de fer intel·lectualment: no mhe de posar cap fita, però sí posar-me a produir obres dinterès universal. Ho tinc tot: editor, públic, capacitat de propaganda personalEm falten les obres, és a dir, estructurar en llibres el que escric en articles i el que dic en conferències i converses. He fet un gran nombre damistats precioses. He suscitat simpaties. He donat confiança als catalans. (Buenos Aires, 23-X-1936).
La Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona va organitzar el mes dabril de 2014 una jornada destudi a lentorn de Joan Estelrich que va reunir lectors, estudiosos i experts destacats en lanàlisi de la seva obra per reflexionar i discutir la vigència de la seva figura en la cultura catalana. Amb un altíssim interès tant per les interpretacions com per les noves aportacions documentals sobre el personatge, la seva obra i la seva època que es van presentar, hi van participar Valentí Puig, Sílvia Coll-Vinent, Josefina Salord, Jesús Revelles, Jordi Amat, Antoni Martí Monterde, Xavier Pla, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Andreu Manresa i Manuel Jorba. Al número 47 de LEspill, corresponent a la tardor de 2014, es van seleccionar i publicar algunes de les intervencions daquell dia, a càrrec de Valentí Puig, Manuel Jorba, Sílvia Coll-Vinent, Antoni Martí Monterde, Jordi Amat i Xavier Pla. Ara es publica la totalitat de les ponències presentades aquell dia, amb alguna aportació totalment nova per a locasió daquest volum (les de Manuel Jorba o Jordi Amat), o amb notables correccions (com les de Sílvia Coll-Vinent), que es completen amb els textos de Salord, Revelles, Gonzàlez i Vilalta i Manresa. Lobjectiu daquest volum és continuar la tasca de recerca i reflexió sobre la figura i lobra dEstelrich que en els últims anys han encapçalat, a més dels estudis publicats per Josep Massot i Muntaner i Borja de Riquer, els professors Manuel Jorba i Sílvia Coll-Vinent. Daltra banda, safegeix a dos volums anteriors publicats, el que va coordinar Jaume Pomar, Miscel·lània Joan Estelrich, Palma de Mallorca, El Tall editorial, 1997, i el volum Actes de les jornades destudi sobre Joan Estelrich (Palma-Felanitx, 17, 18 i 24 doctubre de 2008) (coordinat per Maties Garcías Salvà), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat/Consell Insular de Mallorca, 2010. Vull agrair molt sincerament la col·laboració i la generositat del professor Manuel Jorba en lorganització de la jornada a la Universitat de Girona i en ledició daquest volum, que incorpora nombrosa documentació inèdita de la qual ell ha donat notícia tant en el contingut del seu text com facilitant-la per als textos daltres ponents. També vull donar les gràcies pel seu suport i col·laboració a Francesc Montero, Zosia Stasiakiewicz i Meritxell Lafuente. Aquesta recerca semmarca dins del projecte de recerca «El impacto de la guerra civil europea en la figura del escritor-periodista (1914-1945): nuevos oficios, nuevos géneros, nuevas interrogaciones críticas», ref. FFI2012-35868, MINECO (2013-2015), de la Universitat de Girona.
Capital intel·lectual de Joan Estelrich
Valentí Puig
Escriptor
Lecosistema que consentia la supervivència de lintel·lectual humanista sha eclipsat, com aquelles civilitzacions que desaparegueren de cop i volta. Lescriptor lescriptor que vol fer literatura té lavantatge que la seva feina és solitària, que pot viure amb un petit editor i un grapat de lectors. Però, lintel·lectual diguem-ne lescriptor públic rarament pot existir sense un marge dinfluència en la societat. Per això, avui lintel·lectual o bé és mediàtic o bé és catacumbal. Vegem quina és la distància entre el capital intel·lectual també polític i social de Joan Estelrich i la nostra època immediata.
Em demano si encara és útil la distinció que feia Roland Barthes entre écrivain i écrivant. Ara mateix, citar Barthes és més aviat démodé, però aquella diferenciació, aleshores, pels anys seixanta, feia el seu pes. Lescriure transitiu, lescriure intransitiu: si lécrivant correspon a la figura de lintel·lectual, lécrivain és un home que cerca o troba «el per què» del món en un «com» escriure. Per fer-ho curt: voler «dir» i voler «escriure» no són la mateixa cosa. Dit duna altra manera: hi ha qui descriu el món i hi ha qui lexplica.
Joan Estelrich havia nascut lany 1896. Volgué escriure novel·les, teatre, unes grans memòries, assaigs de gran alçada. És a dir: volgué tota la vida ser écrivain. Tot i així, queda fixat com un écrivant, si lhem de jutjar, com correspon, pel que va deixar escrit i no pel que hauria volgut escriure. És a dir, tenim un intel·lectual humanista, una personalitat que es fa en la idealitat catalanista i, després, viu tots els dilemes brutals dels anys trenta. Sentia una gran compenetració amb Joan Lluís Vives. També era un viatger de lhumanisme dentreguerres i de la concòrdia europea.
Però tot va anar malament. Comparegueren els totalitarismes, arribà la guerra civil a Espanya. Tot senfonsava. Poc abans que comenci la dècada tan tèrbola del anys trenta, lany 1926, Estelrich publica Entre la vida i els llibres. Hi parla de Kierkegaard i de Leopardi, fonamentalment. Ha fet trenta anys. Amb aquell llibre, diu adéu a la joventut. Té una vida romàntica i una vocació clàssica. Un altre gran dilema de lintel·lectual de lEuropa daleshores. Mor lany 1958, a París, sempre entre la vida i els llibres, entre la diplomàcia cultural i el fet solitari descriure, entre la dispersió i una clara densitat.
Malaguanyades les generacions intel·lectuals que no tenen mestratge: Ors, ben al contrari, era el maître à penser per excel·lència, vocacional, fet a mida, augural, estàtua inclosa. Ell havia pensat el Glosari per a una societat articulada, dotada de jardins com els de Versalles, amb alumnes com els de lAcadèmia platònica. Del desig a la virtualitat, són concepcions que o bé porten al ridícul o bé permeten participar en alguna forma de glòria. Podríem dir que, des de molt dhora, Estelrich estigué a laguait dun territori per conquerir, i aquest era el territori dOrs.
Don surt Estelrich? El seu primer mestre significatiu és Miquel dels Sants Oliver, lhome fonamental del mallorquinisme polític i autonomista que després marxa a Barcelona, pràcticament per sempre. Una de les aportacions dEstelrich al mallorquinisme polític serà més endavant la publicació de La Veu de Mallorca. Oliver és un regeneracionista molt significatiu i un dels millors articuladors del maurisme i de lenteniment possible entre maurisme i catalanisme. Mai tacabes nOliver, ja bé sigui el narrador costumista, el poeta nostàlgic, lhistoriador tan entretengut de Mallorca durante la Primera Revolución, de Catalunya en temps de la Revolució francesa o el biògraf de Cervantes. Per qui vulgui posar-shi per primera vegada, pot cercar els sis volums de Hojas del sábado editats per Estelrich i lObra Completa escrita en català, amb pròleg també de Joan Estelrich.
Leditor deia de lobra editada: «No he trobat una sola pàgina seva concebuda amb desordre, ni tan sols amb el famós desordre artístic dels romàntics».
Leditor deia de lobra editada: «No he trobat una sola pàgina seva concebuda amb desordre, ni tan sols amb el famós desordre artístic dels romàntics».
«Vade retro Satanàs», si recordam que Oliver considerava que Rousseau tenia la culpa de tot, i especialment del desordre romàntic.
Lany 1948, Estelrich escriu sobre Oliver: «La revolució mundial ha abocat damunt la nostra memòria tants esdeveniments trasbalsadors que lstatus societatis mateix ens apar llunyà, per no dir sepultat, com si ens en separés un mur terrible». I un altre vincle intel·lectual: quan esclata la Gran Guerra, Oliver diagnostica: «El mundo está enfermo, gravemente enfermo». Lany 1949, Estelrich recapitula: 1914 va ser el pànic universal, lestabilitat política del planeta es va trencar, sacabà el predomini mundial dels dos grups de potències occidentals burgeses i triomfà el bolxevisme. La gran ruptura de lestabilitat. I ara vegem «Les converses del pedrís», una estampa que Oliver publica a principis de segle, segle XX. És una estampa de Palma, de lany 1871. Dies de lesclat revolucionari de la Comuna de París. La posta de sol és duna vermellor espantosa. Els assidus de les converses del pedrís, a les murades de Palma, tenen opinions contraposades: potser com una pluja de sang, tal vegada una aurora boreal. Un cel «esplèndidament horrible». «Això són els incendis de París, la claror de les Tulleries, les flames del món en discòrdia», comenten. Discuteixen. Don Jeroni, veu de la saviesa, diu: